Blog

Sunderland (V): la història

St Peters church

Sunderland s’estén a banda i banda del riu Wear, al qual ha estat íntimament vinculada al llarg de la seva història. Durant molts anys, la ciutat ha viscut de l’impuls de la indústria naval i de les mines de carbó, fins que van anar tancant a finals del segle passat. També hi ha sigut important l’artesania del vidre. Aquests pols econòmics, de fet, tenen els seu origen en les mateixes arrels que la ciutat.

Tot i que hi ha constància que la zona va ser habitada fins i tot abans de l’època romana, el cas és que es considera que Sunderland neix el segle VII, en temps dels anglosaxons, descendents de germànics i habitants de l’est de les illes britàniques. El noble Benedict Biscop, amb finançament del rei Guifré de Northumbia, va fundar-hi el monastir de St Peters, que juntament amb el de St Pauls, una mica més al nord, formaven l’abadia de Wearmouth-Jarrow com una unitat. Aquest monestir va ser un prestigiós nucli de producció literària i d’educació, i d’aquí va sortir el Còdex Amiantus, l’exemplar més antic que es conserva de la Biblia en llatí vulgar. També va ser la porta d’entrada de l’art del vidre i l’escenari on, uns anys més tard, Beda el Venerable (o Sant Beda) va escriure Historia ecclesiastica gentis Anglorum, obra que li va valer el sobrenom de “pare de la història d’Anglaterra“. Sunderland és una ciutat orgullosa d’aquest llegat i el promociona com un dels seus valors.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Post Navigation