Blog

#premisblocs: Una reflexió des de dins

Un any més, una altra edició dels Premis Blocs Catalunya. Des de divendres he anat llegint piulades i algunes entrades en diversos blogs, crítics amb els resultats, especialment per la victòria de “La primera esmena” d’Antoni Bassas, a la categoria de blogs de política, i d”Espai Internet” a tecnologia, pel fet que són blogs de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA). Bona part de les crítiques se centren en la presència de blogs de la Corpo, ja siguin vinculats a TV3, a Catalunya Ràdio o al 3cat24, pel greuge que suposen amb els bloguers amateurs.

He llegit entrades molt bones, reflexives, completes i constructives. Com a  membre de STIC.CAT, i donat que havia d’anar comentant a molts blogs diferents, he optat per escriure aquesta entrada. Com a comentari en un blog, seria massa extens. Disculpeu que hàgiu hagut de venir fins aquí. Recullo tot seguit algunes reflexions interessants que he anat llegint: Jaume Albaigès, Janquim, Miquel Duran, Tomàs Manzanares, Adrià Fontcuberta, Jordi Serra i David Rodríguez (com jo, membre de STIC).

Vull dir també que aquesta és la meva opinió personal. Amb els companys de STIC en parlem i en els propers dies expressarem la visió de l’associació com  a tal. Som-hi, doncs.

Faig la reflexió seguint un ordre processal. És a dir, segons les diverses fases dels premis.

1) Sistema de votació

Aquesta és una de les principals dificultats. En aquesta tercera edició vam optar per un sistema de vots per IP. És menys restrictiu que altres, i això permetia implicar en la votació moltes persones més enllà de la blogosfera mateixa: familiars, amics, alumnes… Un electorat potencial ampli per difondre més la blogosfera. El problema és que ha donat peu a pràctiques irregulars. Jo, personalment, no m’ho esperava. Parlo de la competitivitat que ha portat molts participants a intentar saltar-se el control de l’IP per sumar més vots. El sistema, però, ens donava altres paràmetres i ens permetia detectar aquests usos fraudulents. Tot i això, l’experiència ens demostra que haurem d’optar per un altre mètode.

Caldrà analitzar altres propostes, com les dels premios bitácoras o els premios 20blogs. Opcions serien, per exemple, limitar-ho als inscrits al web dels premis (no ho veig, és massa restrictiu i obliga a inscriure’s), controlar-ho a partir del correu electrònic (no evita que una mateixa persona obri molts comptes de correu per votar-se) o amb el DNI electrònic (problema: poca gent podria votar, però per contra podriem contribuir a fomentar l’adopció d’aquestes eines). No tinc clar quin és el millor, però sí que veig necessari canviar el sistema d’enguany.

Més enllà del mètode, em pregunto com aconseguir que una votació popular, com és la primera fase dels Premis Blocs, reconegui la qualitat més que la quantitat…

2) Les categories

Hem de posar un límit numèric i crec que 10 categories és prou correcte. Cada any fem canvis, per intentar adaptar-nos a l’evolució que veiem a la blogosfera. Per aquesta raó les novetats d’aquesta tercera edició eren les categories d’Esports i de Gastronomia, que han funcionat prou bé. Dit això, la dificultat rau a trobar una categorització prou àmplia i diversa, és a dir, que les categories siguin genèriques. Només hi ha una excepció, que és la categoria de Literatura, perquè la patrocina el premi Lletra de la UOC. Hi ha molts bloguers que tenen dubtes a l’hora d’inscriure’s en una categoria o una altra. I els organitzadors sovint també dubtem. En tot cas, penso que les categories d’aquesta tercera edició eren prou adients. Això sí, sempre tinc la sensació que la categoria de blocs personals acaba sent un calaix de sastre de difícil concreció. M’agradaria, però, tenir altres visions sobre aquest punt. Divendres, per exemple, en parlava amb l’Eduard Muntaner i en Jaume Albaigès, que comentàven la possibilitat d’una categoria específica sobre el teixit associatiu, dispers ara en categories diverses. Hi donarem voltes.

3) Els blogs “professionals”

Aquest ha sigut el focus de la polèmica en aquesta tercera edició. Val a dir que no ens hi haviem trobat abans perquè no s’havien inscrits blogs com ara els de la CCMA. Després de llegir piulades a twitter i entrades i comentaris a blogs, hi veig quatre possibilitats:

  • Convivència blogs “professionals” amb amateurs. Aquí, d’entrada, jo aposto per una altra terminologia, perquè crec que hi ha bloguers , diguem-ne, no professionals que fan una tasca d’un nivell excel·lent. Per tant, proposo blogs d’estructura professional (o institucional) envers a blogs independents. Faig servir conscientment el terme estructura perquè crec que és la clau. Aquest any, aquests dos tipus de blogs han conviscut en diverses categories. Per què? Doncs perquè els hem classificat segons el contingut. La desproporció de recursos amb què uns i altres tiren endavant el seu blog ens portarà, segurament, a revisar aquest criteri. Però em pregunto si separar-los no és contribuir a mantenir l’estatu quo, les diferències. La xarxa i el món 2.0 ha reduït aquesta distància, ha permès trencar amb un model vertical per portar a un escenari horitzontal i menys jeràrquic. No farem un pas enrera tornant a establir diferències?
  • Ubicar tots els blogs d’estructura professional a la categoria de blogs corporatius. Aquesta és una opció que proposen força bloguers i piuladors. És una possibilitat, però hi tinc dos dubtes. Primer, que no tots són corporatius. O bé potser és que hem de  redefinir què entenem per blog corporatiu. Però, per exemple, el blog d’en Bassas, malgrat el suport institucional que pugui tenir, jo el veig com la finestra per a les reflexions i testimoni personal del periodista en l’escenari en què desenvolupa la seva feina. És la veu de TV3 i de la Corpo o és la veu d’en Bassas? En aquest segon cas, és corporatiu? Segon dubte: si posem tots els blogs “professionals ” a la categoria de corporatiu, no és un greuge comparatiu per a la resta de blogs corporatius?
  • No permetre la participació de blogs “professionals”. Per exemple, dir que no als blogs de la Corpo. Per cert, n’hi havia força més, a banda dels dos esmentats. Gairebé una desena. I la resta no han pas guanyat, malgrat tota la força institucional que tenien al darrera.  O sigui, que els blogs independents, en convivència amb blogs “professionals”, poden guanyar, i de fet han guanyat… Al marge d’això, els podem rebutjar. És una opció, sí. Però és positiu? No ho tinc clar. Evitariem resultats i crítiques com els d’aquest any. Però llavors no serien uns premis blocs oberts a tothom. I no estic segur que això sigui gaire positiu. Més aviat penso que acceptar aquest tipus de blogs a concurs és una manera de fomentar que mitjans, institucions, empreses… s’apropin als ciutadans, a la blogosfera i més enllà d’aquesta. Amb això vull dir que prefereixo que un Bassas, per exemple, faci un blog i dialogui (ho podria fer molt més, és evident) amb els ciutadans que no pas que no ho faci. Acceptar-los dins els Premis Blocs Catalunya crec que pot ser una manera de fomentar aquest pas de sectors com els mitjans o la política cap a un canal, els blogs, que els permet explorar una nova relació amb la ciutadania.
  • Dit tot això, potser la solució podria ser una categoria del tipus “Blocs d’estructura professional (o institicional, ja trobariem la terminologia més adient…). Aquí hi podriem ubicar tot aquest tipus de blogs. La pregunta següent seria, però, aquesta: Què entenem per un blog d’estructura professional? És a dir, on posem el límit?

4) El veredicte final

El jurat és sobirà. De la votació popular en surten els 10 finalistes de cada categoria. El jurat decideix segons els criteris de disseny, estructura, continguts, periodicitat d’actualització i interactivitat amb els lectors. Crec que la presència del jurat és positiva, perquè en principi ha de donar peu a una anàlisi acurada dels blogs finalistes i evita que la votació popular ho decideixi tot. És a dir, és una manera d’intentar aprofundir en la qualitat més enllà de la quantitat. Vist tot el procés, però, penso que tenim dos reptes: aconseguir millorar tot el procés de votació i trobar la manera que la decisió final estigui en mans d’especialistes en cada àmbit. Potser un jurat diferent per cada categoria, però no sé si seria viable. En qualsevol cas, també aquí hem de rumiar-hi a fons.

5) Epíleg

En fi, són només reflexions personals a partir de tot el que he anat llegint. Com a membre de STIC.CAT, vull insitir una vegada més que tota crítica i aportació constructiva ens ajudarà, i molt. Personalment, ho veig com una oportunitat i un repte. Però vull tancar aquest post amb una altra visió. Crec sincerament que les tres edicions dels Premis Blocs Catalunya, amb les seves virtuds i defectes, han tingut un efecte molt positiu: la difusió i el coneixement de centenars de blogs interessants en català. A la blogosfera catalana hi ha moltes persones que tenen molt a dir i que poden dir-ho gràcies al blog. Per mi és una satisfacció personal ajudar a que tinguin una finestra a través de la qual bloguers i lectors es coneixen i es redescobreixen, primer a la xarxa i sovint, després, personalment. Jo cada any he fet troballes realment fascinants. Continuarem treballant-hi.

http://janquim.blogspot.com/2010/10/mataro-per-primera-vegada-i-per-raons.html

19 Thoughts on “#premisblocs: Una reflexió des de dins

  1. Toni, va ser un plaer veure’t. Crec que fas uns comentaris molt pertinents i intel·ligents, i s’agraeix que es facin des de l’organització.

    Jo també hi he dit la meva en el meu blog 🙂

    Salut!

  2. Actualment, presentar-se als Premis Blocs Catalunya vol dir estar disposat a fer campanya pel teu blog, empipant amics, coneguts, saludats i familiars perquè et votin i et tornin a votar.

    Molts no estem disposats a això i per aquest motiu ens mantenim aliens a la iniciativa.

    Una altra opció, potser, seria que hi hagués un percentatge de blogs classificats per votació popular i uns altres decidits pel jurat.

    Una altra qüestió: Només s’admeten blogs de Catalunya? Deixem de banda els blogs fets des de fora? Els del País Valencià? Els de les Illes? Trobo que el títol del certamen podria ser més ambiciós i englobar tots els blogs escrits en català.

  3. Pingback: PremisBlocs 2010, el dia desprès — Platxèria

  4. després de les experiències d’estes edicions, pel que fa a l’apartat votacions, és ben clar que sempre hi haurà problemes. O bé es restringeix la votació a les persones que han inscrit el seu bloc o inevitablement sempre hi haurà “picaresca” més o menys descarada (tenir un programa a la tele i dir que et voten no està gens malament, no?) 😀

    i que quede clar que jo no veig tant de problema que es barregen blocs “professionals” amb els que teòricament no ho són…

    amb tot, em quedo amb la voluntat de millorar, i la transparència que traspúes tu mateix en este bloc. Però he de reconèixer que a cada edició em fa menys il·lusió participar-hi (què voleu que us diga si, sent jo admirador de mossegalapoma, no ha estat la guanyadora de la seua categoria?) 😛

  5. Hola Toni,
    Com pots veure, he pogut trobar el teu bloc.
    M’han semblat molt interessants les reflexions que fas en aquest article. I realment algunes de les preguntes que et fas són difícils de respondre.
    Com ja saps per tots els meus missatges, el problema més gran que veig és l’aspecte de les votacions. Heu de trobar un altre sistema, ben segur que sí. Aquest d’enguany ha estat un malson per a molts dels participants. Fins i tot deixant de banda la qüestió del frau, el fet d’haver de fer de corcó amb amics, alumnes…, per tal d’obtenir vots pel teu bloc, és molt desagradable, no t’ho pots ni imaginar, a més de ser una feinada. Com que jo visc al Canadà, moltes vegades havia d’escriure a les persones una per una perquè s’assabentessin de l’existència del meu bloc i el votessin. El meu bloc va tenir més de 5000 vots, dels quals 1402 eren al bloc mateix i d’aquests molts eren de persones amb les que em vaig posar en contacte personalment, una per una. T’imagines la quantitat de missatges que vaig haver d’enviar? Horrorós. I molt desagradable haver d’anar pidolant. Tanmateix, si només hagués estat això encara, però després hi ha la qüestió del frau (“irregularitats”) que era evident; milers de vots d’alguns blocs no tenen cap més explicació. Molt frustrant.
    Al començament de les votacions em va semblar bé fer aquest sistema, ho feia molt fàcil pels que havien de votar. Però això fou abans d’adonar-me com anava tot plegat. Ara sóc partidaria de fer les votacions amb l’adreça electrònica. És cert que de frau sempre n’hi pot haver, com ara obrint diverses adreces electròniques una mateixa persona, però ja és més complicat i, per tant, no hi hauria tantes “irregularitats”, em sembla.
    Pel que fa a les diverses categories, hi ha un aspecte que no has esmentat. Els blocs personals, per exemple, haurien de ser realment personals, és a dir, d’una sola persona, però estaven molt barrejats. Hi havia blocs fets per una persona i d’altres eren de tot un grup. Obviament els blocs realment personals tenien més dificultats per aconseguir vots i per escriure articles sovint.
    Quant a blocs “professionals” i blocs amateurs, després de llegir el teu article, trobo que la resposta no és gens fàcil. Gens ni mica. Ja t’ho diré si se m’acudeix alguna idea.
    Per acabar aquest comentari tan llarg: el jurat. El meu parer és que, sens dubte, els membres del jurat haurien de ser professionals de literatura, arts, etc. i amb temps disponible; no hauria d’haver-hi politics enfeinats. No puc creure que el jurat que teníem hagi examinat com cal 100 blocs. Primer per pura lògica i, a més, perquè és molta casualitat que hagin guanyat només finalistes entre els cinc primers (en cap cas finalistes de més avall, alguns boníssims) i, d’aquests, vuit eren els finalistes amb més vots. Puc equivocar-me, però la meva impressió és que el jurat va agafar blocs els finalistes amb més vots, els va donar una mirada per assegurar-se que eren prou decents i, apa, premi adjudicat. Espero equivocar-me, però és la meva impressió, i no només la meva.

  6. Hola Toni,

    Un pèl tard, però vull deixar tancat aquest tema d’una vegada, que de parlar dels PBC hores i hores no se’n viu, per divertit que pugui ser. 😉

    Les meves reflexions anaven en la línia dels resultats, però tu toques més temes, així que som-hi. Algunes de les idees que exposaré ja les saps perquè les havíem comentades anteriorment, però les escric igualment perquè potser interessin a d’altres persones.

    1) Sistema de votació:

    El sistema NO us permetia detectar TOTS els usos fraudulents ni tampoc us permetia afirmar amb certesa que TOTS els vots fraudulents detectats REALMENT ho eren. Heu verificat combinacions de rangs d’IP, SO i navegador, com deia en David en alguna altra banda. D’acord, és el que podíeu fer. Però si jo vaig i em voto a cada ordinador (i smartphone) que em trobi per la vida, com ho detectaríeu? Impossible. Per no explicar-te el que pots fer si saps una mica de xarxes i tens dues-centes wifis a l’abast.

    I alhora, dues persones “vivint” darrere la mateixa IP no poden votar el mateix blog encara que el llegeixin totes dues. I si ho fan canviant d’IP dins un rang dinàmic ho considereu fraudulent i elimineu el vot. Crec que no cal dir res més sobre el sistema de votació emprat.

    L’alternativa de registrar l’usuari que vulgui votar, tot i que tampoc és 100% fiable, dificultaria significativament la facilitat de vot impropi d’aquesta edició. Que això faci que la gent voti menys no hauria de ser un incovenient per a STIC.cat. És com si a les eleccions no et demanessin el DNI o et permetessin que li donessis el sobre amb el vot a un veí que votés per tu. Si vols votar, has de fer x. Si no vols fer x, no votis.

    Però jo encara diria més i agafant-me a la missió d’STIC.cat, faria votar, com ja t’havis suggerit, amb certificat digital. Seria una fantàstica forma de promoure la societat del coneixement. Que el primer any votem 10? El segon seran 100 i el tercer 1000 i STIC.cat podrà penjar-se la medalla, en el bon sentit, d’haver contribuït de debò a fer avançar el país.

    Per cert, per treure’t el pes de sobre, una votació popular no pot mai reconèixer la qualitat havent-hi un premi pel mig. 🙂

    2) Categories: Tu mateix has dit el que penso sobre la categoria que trobo a faltar. Per la resta, podrien ser infinites, per descomptat. Però si es limiten cal ser ferms amb la idea que un blog que no encaixa en cap de les categories no es pot presentar.

    3) Blogs “especials”: La teva reflexió és profunda i molt ben orientada i, efectivament, el tema no té fàcil solució. Però m’agradaria dir (un cop més, sí ;-)) que el principal problema dels dos blogs premiats de TV3 no rau en el perfil mediàtic dels autors ni tan sols en els recursos amb què compten, sinó en què no hi ha arguments objectius (sobretot en el cas de l’Espai Internet) per justificar el premi d’acord amb les categories i els criteris que havia de fer servir el jurat. De fet, en David Rodríguez deia que el jurat havia incorporat el criteri de vot popular, cosa que em sembla particularment greu.

    4) El veredicte final: Crec que amb el que he dit al punt anterior ja queda clar el que penso. Pel que fa a la composició del jurat, crec que no és tant un tema de perfils sinó de criteris. Si els blogs finalistes verifiquen certs mínims, un jurat com l’actual no hauria de tenir majors problemes. Això sí, també em costa de creure que en els 20 dies que van del final del procés de votació al lliurament dels premis TOTS els membres del jurat hagin vist amb suficient detall TOTS els blogs finalistes (100!) com per emetre un veredicte. I no és una crítica per ells, simplement em sembla una missió impossible.

    En tot cas t’agreixo el post. Crec que és el més genuí i valent que he llegit de qualsevol persona vinculada a l’organització.

  7. Eduard, ja t’he llegit i comentat. Gràcies per ser-hi. Tenim una conversa pendent 😉

    Víctor, com dic, reflexionarem sobre el sistema de votació. Cito també altres convocatòries, estarà bé preguntar-los com els va i quina valoració en fan. Sobre els blogs, la convocatòria és oberta a totes les bitàcoles els continguts de les quals siguin majoritàriament en català, independentment de la seva procedència. De fet, hi ha casos de guanyadors en altres edicions del País Valencià o de Nova York.

    Jacme, t’entenc, ja n’haviem parlat… Ah! No saps com m’hauria agradat que mossegalapoma guanyés el format audiovisual. Crec que hauria sigut una gran empenta pel podcàsting en català. Bé, continuarem fent proselitisme podcastfèric 🙂

    Shaudin, celebro trobar-te aquí, després d’haver parlant tant per correu electrònic… Del teu comentari, tinc dubtes sobre el tema de blocs personals. Aquesta denominació fa referència a la temàtica, no al fet que sigui un o més persones els autors. De tota manera, en prenc nota. Sobre el jurat, potser sí que una bona opció seria fer microjurats especialitzats per a cada categoria. De fet, és una idea que m’agrada. Veurem. Gràcies pel teu suport.

    Jaume, ja hem anat parlant a ca teva i ara a ca meva. I me n’alegro. No ens coneixíem personalment i m’ha agradat, ja vaig disfrutar amb el diàleg via correu electrònic que vam tenir fa temps i ara més. Poc més tinc a afegir. Només, per aclarir-ho, que el jurat tenia la indicació d’ajustar-se als cinc criteris que esmento en el post. No puc saber si inconscientment o conscient les xifres de la votació popular els va influir, però les bases per les quals s’havien de regir eren clares. Gràcies per tot. Ara confio que tindrem altres diàlegs més enllà dels premis blocs 😉

  8. Hola Toni,

    permetem primer felicitar-vos per la tasca que heu estat fent.

    Sobre els temes que es debaten, penso sincerament que no hi ha una solució optima, doncs un dels atractius del món blocaire és la impossibilitat de classificar-ho en la seva dimensió global. Seria com voler quadrar una esfera

    Malgrat tot, es interessant seguir amb l’intent doncs això ajuda a la promoció dels blocs, i si aquesta és la principal funció dels premis, pot ser podria ser interessant que la categorització anés en aquests sentit enlloc d’intentar fer-ho per temàtiques de continguts.

    Vull dir que les categories fossin més aviat tipus: Un de Votació popular (senzillament el bloc que tingués més vots per internet de tots, al marge de la temàtica), Blocs d’associacions cíviques i/o col.lectius, Blocs amb suport de corporacions empresarials, Blocs d’administracions publiques, Millor bloc personal (imprescindibles), Bloc que millor reflecteix com està el país, Bloc que ha tingut més repercussió en una iniciativa solidaria, …

    En quant al sistema de votació, (deixant a banda el vot popular) jo faria com als Oscars, que votessin “els membres de l’acadèmia” i que aquest fossin blocaires registrats i que ho pugui ser qualsevol blocaire apadrinat per un altre ja registrat per tal de confirmar-ho..

    En fi, em reitero en la felicitació inicial.

    Salutacions,

  9. Hola Toni,

    Sí, coincideixo que el tema ja està esgotat 🙂 i que en tot cas ara us toca a STIC.cat de donar-hi voltes.

    Segur que trobarem altres temes per fer-la petar amb profit.

    Per cert, dues cosetes més per quan feu la revisió de tot plegat:

    1) A la sala on es van lliurar els premis no hi havia cobertura de telefonia, raó per la qual només van piular els smartphones amb wifi. Els altres ens vam quedar amb un pam de nas. Crec que s’hauria de preveure per a futures edicions.

    2) Em va sorprendre molt que la secció Actualitat del web dels premis no fos en format blog o que hi hagués un blog de l’organització per comentar amb la comunitat bona part d’aquests temes que ara surten. Fer-ho com ho vam fer via mail és una mica 1.0, no? I més tractant-se dels Premis Blocs! 😉

    Fins aviat!

  10. Acabo de llegir el llarg comentari de Jaume Albaigès i estic absolutament d’acord amb tot el que diu.
    Gràcies, Toni, per oferir-nos aquesta oportunitat d’expressar la nostra opinió sobre els Premis. Potser entre tots aconseguirem que els Premis Blocs Catalunya esdevinguin d’una gran qualitat en tots els sentits. Per cert, estic d’acord amb el Víctor. Tot i que, sí, aquests premis inclouen qualsevol bloc escrit en català, el nom Premis Blocs Catalunya sembla que es refereixi només a blocs del Principat. No seria més adient anomenar-los Premis Blocs en Català?
    Shaudin

  11. Shaudin,
    Només faltaria, per això hi som, per parlar. Tot el feedback és un material molt valuós per intentar millorar-ho. Sobre la denominació, van néixer com a Premis Blocs Catalunya, malgrat que no es limiten al Principat. Seria més exacte Premis Blocs en Català, però quan vam batejar-los va anar així. Ara crec que ja és una etiqueta, una denominació, que ha quallat… De tota manera, a la pràctica, parlem tots bàsicament dels premisblocs…

  12. Anna Maria Villalonga on 05/10/2010 at 18:56 said:

    Hola, Toni i amics,
    He llegit amb deteniment l’article i alguns dels comentaris posteriors. He llegit també el de la Shaudin perquè la conec bé, som amigues i m’interessava saber què deia, ja que em patit un procés similar.
    Jo tenia tres blocs (els meus tres blocs, feinada immensa) col·locats a la final, però això, com sabeu, no vol dir res, perquè ha estat a base de donar la tabarra tot l’estiu a amics i coneguts.
    Per a mi el gran greuge és haver de competir no només amb els blocs de la CORPO sinó amb blocs que tenen al darrere un grup de gent. Jo he competit en cultura i en literatura. Faig moltes entrades i sóc professora de la UB, de manera que les meves ressenyes de llibres, relats i articles tenen una mínima solvència (perdoneu la immodèstia). Tanmateix, no tinc res a fer enfront de blocs com els guanyadors en les dues categories (que estan molt bé, que consti), però que tenen al darrere grups de gent, dissenyadors i informàtics i que poden fer un munt d’entrades diàries.
    Com la Shaudin, jo no crec que el jurat hagi pogut valorar res. És impossible que hagin copsat el contingut de 100 blocs en tan poc temps. Estic segura que només han fet una ullada i punt. I, com diu la Shaudin, s’han fixat sobretot en els més votats.
    Realment, quelcom falla. Jo, si els canvis no són substancials, evidentment no em tornaré a presentar mai més. I no per no guanyar, sinó per no tenir la sensació de la desitjable i imprescindible eqüanimitat.
    Gràcies.

  13. Hola Toni.

    En primer lloc donar-vos les gràcies a tota la gent dSTIC.CAT per la tasca mai prou valorada de promoció que esteu fent amb la iniciativa dels Premis Blocs Catalunya, és una feinada que només es pot valorar quan s’està en d’altres iniciatives similars i es coneix la dedicació, d’hores, treball i a vegades diners, que una iniciativa així suposa, temps que ha de sortir de la familia, de l’oci i el descans particular.

    Dit això, comentar-te que aquesta meteixa reflexió sobre el sistemes de votació, ja l’han tingut abans la gent de bitacoras.com i els de Premios Blogs de 20 Minutos i ho han sol·lucionat deixant participar en les votacions per a categories NOMÉS els autors de blogs que s’hagin inscrit i el control es du a terme mitjançant les adreces de correu amb la que s’han inscrit amb 1 vot per a bloc donat d’alta per a participar en el concurs. Això evita que algú pugui falsejar adreces de correu per acumular vots ja que també és necessari que per a cada una d’elles hi hagi la correlació d’un bloc, que és fàcilment verificable si és o no una “fake”.

    D’aquestes votacions populars surten els blocs guanyadors de les diferents categories i després d’entre tots els finalistes un jurat escull els 5 millors blocs en general i el que es serà el guanyador de l’edició.

    Una altra cosa que haurieu de vigilar son les campanyes de “promoció” que la gent fa dels seus blocs, enviant correus no desitjats, emprenyant el personal a través del Facebook i coses similars, a 20 Minutos per exemple aquestes pràctiques suposaven la desqualificació immediata.

    Temps hi haurà per que per a la propera edició trobeu la manera d’encertar, cosa de la que jo no en tinc cap mena de dubte coneixent-vos com us conec als que integreu l’STIC.cat.

    Enhorabona.

  14. Anna Maria Villalonga on 06/10/2010 at 0:02 said:

    No puc estar en absolut d’acord amb el sistema que proposa l’Eduard. Si la gent molesta als seus amics del feisbuc, és el seu problema. Només faltaria. Els meus amics els conec i sé què puc demanar i què no. No crec que l’organització de cap premi s’hi pugui ficar.
    Pel que fa a votar només els autors dels blocs, no em sembla una idea gaire vàlida. Tanta endogamia i que no surti fora del grup la possibilitat del vot la trobo pobra, en el sentit que els blocs no es donen a conèixer tant al gran públic. Molts amics i coneguts meus, gràcies a votar-me a mi, han anat a parar a altres blocs que els han causat interès o curiositat. I, al cap i a la fi, d’això es tracta.
    Crec que un bon control a través d’una adreça de correu per vot és ara com ara la millor solució. I pel fet que una mateixa persona tingui més d’una adreça, home, sí. Però tampoc en tindrà a dotzenes, no?
    Més embolic que hi ha hagut aquest any i més trepitgeries ja no semblen possibles. Aquest any s’ha vist de tot.

  15. Subscric el comentari de l’Anna Maria; expressa ben bé el que he pensat en llegir el comentari de l’Eduard.
    Això que estigui prohibit demanar vots als amics, per molt enutjós que pugui ser en alguns casos haver de pidolar, no té ni solta ni volta. Com si una persona no pugui tenir la llibertat de demanar a qui vulgui el que vulgui. A més, l’Eduard es refereix al facebook, bé, i què passa si es demana el vot per correu electrònic o fent un cafè en un bar o, senzillament, per telèfon? Qui ho sabrà?
    I pel que fa a que només pugui votar la gent que té un bloc inscrit, doncs, això, el que diu l’Anna Maria, que esdevé pura endogàmia i no és fa difusió dels blocs entre el públic general, que trobo que és un aspecte essencial dels concursos de blocs. Un bloc és per damunt de tot una eina de comunicació, i de interacció entre el contingut del bloc (no necessariament el blocaire) i els receptors (o lectors, si voleu), de interacció, a més, entre diversos blocs. Limitar-ho a un grup reduït de persones, o de blocs, vol dir perdre aquest aspecte tan positiu i tan lligat a l’activitat blocaire.
    També vull esmentar que estic d’acord amb el que diu l’Anna Maria al final del seu comentari de més amunt. Em sento molt frustrada i no té res a veure amb no haver guanyat. Quan t’esforces per aconseguir que el teu bloc sigui tan bo com pots, i no fas vacances, ni descanses, i empres tot el temps disponible en millorar l’aspecte del bloc i els articles i les imatges…, i ho fas amb iŀlusió i veus resultats, com ara amb una pila de comentaris inteŀligents dels lectors, i penses, mira, això potser ho valorarà positivament el jurat, i després et trobes amb l’evidència que el jurat només li ha fet un cop d’ull o, probablement, ni se l’ha mirat una vegada, bé, no cal que expliqui com et sents de decebuda.
    Shaudin

  16. Xavier Fähndrich on 06/10/2010 at 11:34 said:

    Hola,

    Sense entrar en tots els aspectes comentats al post als comentaris, vull proposar una possible solució.

    Suggereixo que hi hagi dos tipus de premis.

    Uns premis populars, que permetin la participació i la difusió de la blogosfera, i que es basin en la popularitat i/o la capacitat de mobilització dels blocaires.

    I uns premis del jurat, basats en els criteris actuals, que no tinguin en compte la votació popular i que fallin a partir d’una selecció prèvia feta per una comissió tècnica d’experts amb barems objectivables (que probablement caldrà remunenar-la mínimament).

    Així, conservem (el que em sembla a mi que és) l’esperit dels premisbloc.

    Òbviament, aquesta idea no soluciona què fer amb els blocs corporatius o amb més mitjans i els més amateurs o amb menys mitjans. Potser no és una qüestió de fer més o menys categories, sinó de trobar l’equilibri a través de les normes de deliberació del jurat, en les quals es digui que -del total de premiats- no pot ser premiat més d’1 bloc corportiu (o el nombre que sigui)… En cas d’haver més d’1 bloc corporatiu premiat, en diverses categories, el jurat haurà de triar el millor dls corporatius, i cedir el premi al segon en les altres categories, i justificar la seva decisió.

    Gràcies per obrir el debat. La iniciativa s’ho val i segur que en sortirà reforçada.

    XF

  17. Joan,
    Gràcies pel suport. Trobo interessant aquesta classificació que proposes, que deixa de banda la categorització temàtica. Algunes les veig clares, altres no tant. Però no hi havia pensat, en prenc nota. T’ho agraeixo. En canvi, restringir el vot només als bloguers resistrats no ho veig clar. Ens facilitaria la feina, sens dubte, i seria pràctic i clar. Però deixa molta gent fora, massa gent…

    Jaume,
    Molt pertinents les dues apreciacions. El tema de la cobertura va ser una sorpresa també per nosaltres. L’edifici és nou i vam arribar just a temps. Això va fallar. Pel que fa al web, el dels premis tenim previst replantejar-lo i fer un pas més. Quant a blog, tenim stic.cat. Allà sí que es pot comentar. Val a dir, però, que com alguns comenaris ja apunten, el creixement de STIC i dels #premisblocs ens ho posa difícil i ens obliga a replantejar-nos qüestions estructurals. Entre altres coses, per poder interactuar amb la comunitat a ple rendiment.

    Anna Maria,
    Entenc la teva percepció. El teu comentari, però, va més enllà dels blogs de la corpo. La dificultat rau a determinar quina estructura hi ha darrera de cada blog… Sobre el jurat, em sembla que fas un judici precipitat. Jo no en formava part i no sé com han precedit, però sí que els ha suposat una bona feinada. Aquest punt pot tenir alternatives, com ara optar per microjurats especialitzats, ho he dit en algun altre comentari. Gràcies per aportar la teva visió.

    Eduard, gràcies per l’apunt. Ja dic a l’entrada que analitzarem els models que esmentes. És un sistema que destaca per la seguretat i fiabilitat sobre els vots que ofereix, però jo el veig massa tancat. No estem creant un món excessivament endogàmic, llavors? (el dels blocaires, vull dir). Tampoc ho veig clar això de penalitzar les pràctiques externes. On pose el límit? Què penalitzem i què no? I com ho perseguim? Més dubtes, ja veus…

    Xavier, t’agraeixo el comentari. Aportes idees noves i interessants. Metodològicament, hi ha un detall que ho fa complicat: estem parlant de més de 600 blocs… Comparteixo amb tu la valoració que s’hagi obert aquest debat, ben enriquidor 🙂

  18. Només vull deixar clar, per evitar malentesos, que no penso que els blocs guanyadors no es mereixessin guanyar. Jo no era part del jurat i no els vaig examinar a fons un per un, per tant no ho sé. De fet, els blocs guanyadors de dues categories eren els mateixos que jo votava.
    Tampoc dic que els membres del jurat no siguin persones honestes. Senzillament, per molt que volguessin, no podien examinar prou bé 100 blocs en 20 dies. Hauria estat un miracle, tret del cas que no tinguessin res més a fer en tot el dia.
    He estat part de jurats de literatura (contes) tres vegades a la meva universitat, i els textos finalistes (un cop eliminats els que no eren prou bons) eren també 100, si fa no fa. Et puc assegurar que la feinada d’escollir els tres guanyadors (hi havia 3 premis) fou tremenda. I els contes eren entre 4 i 6 pàgines, no uns blocs amb molts articles i on s’han de considerar una pila d’aspectes. I nosaltres teníem dos mesos per decidir. També vull afegir que, sigui com sigui, per molt bé que un jurat faci la feina, sempre hi ha subjectivitat. És impossible evitar-ho per molt que es vulgui perquè no som màquines, per tant, en qualsevol concurs i, sobretot, quan hi ha diversos textos o blocs o el que sigui que tenen una qualitat sense grans diferències, sempre hi pot haver motius per queixar-se.
    Has parlat de microjurats especialitzats i em sembla una idea molt bona, però em sembla que també hauríeu de considerar allargar el temps que té el jurat per decidir els guanyadors. Potser retallar el temps de votació i allargar el que té el jurat. És només una idea.
    Shaudin

  19. Pingback: Kasundena.cat » Gala dels Premis Blocs de Catalunya

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Post Navigation