Blog

La veu: una poderosa eina que va més enllà de la comunicació

veu

Una de les claus de la ràdio com a mitjà és el poder de la veu. De fet, la veu humana és un instrument de comunicació de primera magnitud. Pensem només per un instant totes les coses que podem fer amb la veu. Fins i tot quan no coneixem una llengua. O quan encara no sabem parlar. Els nadons per exemple: com s’expressen amb la veu des d’un primer moment. O com capten el que els transmetem tot i que encara no coneixen el llenguatge. La veu comunica més enllà de les paraules. Estem a casa, o al cotxe, anem canviant d’emissora … i una determinada veu ens atrapa. O una cançó, una melodia. Ens situa, ens tranquil·litza, o ens altera. Per això l’expressió oral va més enllà de saber parlar correctament. No és una qüestió merament tècnica: es tracta de connectar amb qui ens escolta. Connectar, és a dir, entrar en contacte amb l’altre. I la veritable connexió és interior. Aquí rau el seu potencial.

L’expressió oral i el seu aprenentatge té a veure amb els mecanismes físics de la veu (aparell respiratori, aparell fonador i aparell articulatori o ressonador), amb les qualitats acústiques de la veu (intensitat, durada, to i timbre) i amb la prosòdia ( entonació, accent, ritme) i la pronunciació. Tots aquests aspectes són importants perquè són els elements instrumentals que determinen la locució. Però l’experiència m’ha permès comprovar que hi ha alguna cosa més profund que va més enllà dels aspectes físics o corporals i la seva manipulació tècnica.

De fet, en la comunicació, com al teatre, connectem quan aconseguim fer nostre el text. És un viatge primer cap a dins per després poder-lo expressar amb una càrrega de veritat, no només amb una bona tècnica, amb una correcta execució. Portar les paraules cap al nostre interior, comprendre-les, fer-les nostres, i després expressar. Llegir bé és una cosa. Comunicar, una altra. I en la capacitat de l’actor o del locutor de fer-se seu un determinat text entra en joc la seva banda emocional, que és clau.

La veu és el vehicle a través del qual circula l’emoció. No és casual. L’aire generat per l’aparell respiratori es converteix en veu en l’aparell fonador, que resideix a la laringe, amb les cordes vocals com a factor determinant. Això en el vessant corporal. Però si ens fixem en l’energia, cal tenir present que és precisament a la laringe on es situa el cinquè xakra o xacra de la gola, que és el centre energètic més directament relacionat amb la veu.

El xacra del coll és el centre de la veu. És a través de la veu que ens expressem als altres, que ens manifestem. En sànscrit, aquest xacra es diu Vishudda, que significa “purificació”. La veu és una eina purificadora, en el sentit de desbloqueig, de catarsi del sistema energètic. A més, és el xacra de l’afirmació personal, del posicionament de la persona en el món. Per això és important treballar l’expressió oral. Anem més enllà del nos entendre. Mitjançant la veu busquem treure fora el que està dins, amagat, i treballem qüestions emocionals i mentals com l’expressió personal i de les emocions, l’autoafirmació, la creativitat, la capacitat de decisió, els desitjos o la confiança. La veu, doncs, és una eina molt poderosa. Probablement no som prou conscients.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Post Navigation