Blog

Les claus de la innovació tecnològica

Ressenya del llibre La innovación tecnológica. Creación, difusión y adopción de las TIC, de David Fernández-Quijada (1).

inno  Més de mig centenar de títols integren fins ara la col·lecció TIC Cero, que l’Editorial UOC va llançar el 2007 per abordar les tecnologies de la informació i la comunicació i la denominada societat de la informació. Un segell que naixia amb vocació divulgativa, per contribuir a la formació dels lectors en aquest àmbit. Amb La innovación tecnológica. Creación, difusión y adopción de las TIC, David Fernández-Quijada hi contribueix mitjançant un text que aporta una llum especialment necessària quan es tracta de qüestions que acaben sent víctimes de l’ús i abús del terme.

L’obra permet al lector entendre què és la innovació tecnològica, comprendre el com i el perquè dels èxits o fracassos de les innovacions i conèixer els actors que influeixen en aquests processos. La mateixa estructura del llibre afavoreix una comprensió progressiva de les claus del fenomen. En el primer capítol, Fernández- Quijada aprofita la seva experiència i saber com a investigador especialitzat en les indústries culturals i les tecnologies de la informació i la comunicació per sintetitzar què són les innovacions tecnològiques i com es creen. Aquest és un punt de partida bàsic, perquè la clarificació conceptual resulta clau per entendre posteriorment per què es consoliden determinades realitats.

Des d’un primer moment, l’autor desmunta tòpics sobre la innovació i combat el reduccionisme que adverteix en els discursos sobre el tema, com la visió economicista que mesura la innovació només en termes de productivitat o aquells punts de vista que limiten el fenomen al seu dimensió material. Perquè per Fernández- Quijada la clau de la innovació tecnològica és el seu context social. L’autor ja ha desenvolupat en obres i investigacions recents d’aquesta perspectiva soci cèntrica ( Fernández- Quijada, 2011; Bonet, Fernández- Quijada, Suárez Candel i Arboledas, 2012), oposada al determinisme tecnològic. Per això, l’autor destaca la percepció com a factor clau: podem parlar d’innovació si els individus que adopten allò nou ho perceben com una novetat. D’aquesta manera podem distingir la innovació del procés d’invenció o ideació i entendre els processos d’innovació tecnològica , així com les seves conseqüències. La distribució musical en línia , la televisió interactiva o el teclat QWERTY són alguns dels exemples amb els quals l’autor il · lustra les peculiaritats d’aquests processos.

Fernández- Quijada completa el primer capítol amb una revisió de les tipologies d’innovació tecnològica, d’entre les que resulta especialment interessant el concepte d’innovació disruptiva per a l’àmbit de les indústries culturals. I al costat d’això, conclou amb una completa anàlisi del cicle de vida de la tecnologia, amb el qual de nou posa l’accent social: “la majoria de les innovacions tecnològiques sorgeix com a resposta a una necessitat preexistent. En tot cas, aquesta necessitat és relativa: no es tracta tant de les necessitats reals com de la percepció dels usuaris” ( p. 19 ). L’autor aborda aquí la generació d’aquestes necessitats i els factors que hi incideixen. Finalment, descriu les fases del cicle de vida tecnològic ( investigació i desenvolupament, producció industrial, prescripció d’usos, adquisició i ús, i extensió), inclosos els diversos perfils que intervenen és les diferents etapes, per acabar amb el concepte d’obsolescència (i seus diferents tipus ), que ajuda el lector a entendre per què les tecnologies deixen d’usar-se i són substituïdes per altres.

A partir de les bases conceptuals exposades en el primer capítol, en els dos següents l’autor aborda la difusió i adopció de les innovacions tecnològiques. En el capítol dos explica amb claredat els cinc atributs que segons Everett M. Rogers (2003 ) són claus per a la difusió d’aquestes innovacions: avantatge relatiu, compatibilitat, complexitat, capacitat de ser provada i capacitat de ser observada. La capacitat pedagògica de l’autor és aquí molt útil per a la finalitat divulgativa de la col·lecció en la qual s’inscriu aquesta obra i el text permet visualitzar clarament la introducció i difusió de les innovacions en un mercat o entorn social. A aquests atributs cal afegir la importància de la comunicació i el paper dels mediadors, que Fernández-Quijada concreta en els mitjans de comunicació  i altres perfils, com els blocaires), els professionals de la publicitat i les relacions públiques i els líders de opinió.

Pel que fa a l’adopció, que l’autor tracta en el tercer capítol , cal destacar de nou l’accent en la naturalesa social de la innovació tecnològica com a incorporació d’una tecnologia a una determinada realitat social: “Aquesta alteració de l’ordre de les coses establert és el que dificulta la seva adopció” ( p. 47 ) . En aquestes pàgines, Fernández- Quijada revisa les diverses fases que integren el procés d’adopció de les innovacions (coneixement, persuasió, decisió, implementació i confirmació), així com els diferents perfils d’adoptants, segons la taxonomia proposada per Rogers (2003 ). El capítol porta el lector a reflexionar sobre les singularitats del procés d’adopció, de com els ciutadans adopten les innovacions i dels motius pels quals alguns queden al marge ( voluntàriament o no) del camí.

Els dos últims capítols contribueixen a la finalitat divulgativa del llibre amb una anàlisi d’aspectes particulars. D’una banda , el capítol 4 és una revisió de les polítiques d’innovació per part de l’administració pública. L’autor exposa com l’administració intervé en el camp de la innovació tecnològica mitjançant determinades polítiques públiques, una intervenció que Fernández- Quijada veu legitimada per la importància que es concedeix a les TIC i, en conseqüència, en la necessitat de fomentar la difusió i extensió entre la població. El text repassa aquestes iniciatives, les seves característiques i la perspectiva que les sustenta, i s’atura amb més detall en les directrius de la Comissió Europea (cultura de la innovació , establiment de condicions adequades per a l’estímul de la innovació i integració dels processos de investigació amb els d’innovació). Finalment, en l’últim capítol, l’autor ofereix una panoràmica de tres casos pràctics d’empreses i institucions que destaquen per incorporar capacitat i estratègies d’innovació tecnològica. La mostra consta d’una empresa privada, Apple, associada pels usuaris a la innovació, i dues corporacions públiques (BBC i CCMA ) que han fet de la innovació part de la seva naturalesa corporativa.

El lector trobarà en La innovación tecnológica. Creación, difusión y adopción de las TIC una obra amena i interessant, que li permetrà comprendre les claus de la innovació tecnològica i superar els discursos gastats sobre la matèria. El rigor i profunditat amb què Fernández-Quijada ha abordat l’objecte d’estudi en els últims anys li atorguen un coneixement sòlid. En aquest llibre, aconsegueix transmetre amb claredat, ordre i capacitat divulgativa. Com apunta l’autor, ” vam començar a conèixer alguns dels mecanismes que operen en la creació , difusió i adopció de les innovacions tecnològiques . Però encara tenim un llarg camí per recórrer ( … ) ” ( p. 80 ). Amb el recorregut que hem comentat, aquest llibre contribueix de manera destacada a aquest coneixement.

Referències complementàries

Bonet , M., Fernández- Quijada , M., Suárez Candel , R. , Arboledas , L. ( 2012 ) . Servei públic i innovació tecnològica. [ Bellaterra ]: Universitat Autònoma de Barcelona.

Fernández- Quijada , D. ( ed.) ( 2011 ). Medi@TIC: Anàlisi de casos de tecnologia i mitjans. Barcelona: UOC.

Rogers , E.M. ( 2003 ). Diffusion of innovations, 5a ed. New York: Free Press .

(1) Aquest post és una versió en català del text publicat originalment a El Portal de la Comunicació de l’Incom-UAB.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Post Navigation