Autor

Vaig néixer un migdia de març de 1973 a Olot, capital de la Garrotxa, pàtria de volcans, de faràndula i de sants. Ara, però, visc a Palafrugell, al Baix Empordà, terra del suro i les garoines, vila planiana i llar d’alguns dels paratges més fascinants de la Costa Brava. O sigui: un garrotxanès, o empordatxí.

Llicenciat en Ciències de la Informació per la Universidad de Navarra i doctor en Ciències Humanes, Socials i Jurídiques per la Universitat Internacional de Catalunya. Al llarg de la meva trajectòria periodística he treballat en mitjans com El Punt, Expansión, Catalunya Ràdio, Ona Catalana i RAC1. Però després de més d’una dècada de ràdio, a finals del 2004 vaig desembarcar dels mitjans tradicionals per incorporar-me a l’acadèmia. De fet, ja havia començat uns anys abans a donar classes de periodisme radiofònic a la UIC, però finalment vaig fer el pas per dedicar-me plenament a l’apassionant tasca de formar futurs professionals del periodisme i la comunicació, així com a investigar l’evolució de les indústries culturals, especialment la radiofònica, en l’era digital i de la convergència.

Des de novembre de 2012 sóc el coordinador de la mesa sectorial dels mitjans de comunicació, impulsada per la Secretaria de Comunicació del Govern i la Plataforma en defensa dels mitjans de comunicació social, que integren el Col·legi de Periodistes, el de l’Audiovisual i sindicats del sector. Després d’un llarg recorregut a la UIC, va sorgir aquesta opció. Nous reptes, nous camins: la coordinació dels continguts d’una taula de treball en què representants d’una trentena d’entitats sumen esforços contra la crisi del sector i hi busquen alternatives. El document de propostes es presenta el 29 de maig al CCCB.

Paral·lelament, exerceixo la docència com a professor associat del Departament de Filologia i Comunicació de la Universitat de Girona, dins del Grau en Publicitat i Relacions Públiques de la Facultat de Turisme, on imparteixo les assignatures “Fonaments de les relacions públiques” (a 2n de grau) i “Comunicació interna” (amb alumnes de 3er), a banda de dirigir alguns treballs de fi de grau (TFGs). A l’Escola Universitària d’Hoteleria i Turisme de Sant Pol de Mar imparteixo “Comunicació y relacions públiques” amb alumnes del grau en Direcció i gestió hotelera. A la UdG, des de febrer de 2014 exerceixo com a Delegat del rector de Suport a la Política de Comunicació.

Pel que fa  la recerca, podeu consultar el llistat de publicacions i també alguns dels darrers projectes que he desenvolupat. Sóc membre del Grup de Recerca en Comunicació Social i Institucional de la UdG (CSiI), així com de l‘European Communicatins Research and Education Association (ECREA).

Em aquest lloc podeu accedir també als àudios del podcast Connectant els punts. El nom té relació amb el discurs que Steve Jobs va fer a la Universitat d’Standford l’any 2005 (vídeo i transcripció). Una intervenció d’uns vint minuts basada en tres eixos, a partir de la seva experiència vital i professional:

  1. Connecting the dots. Perspectiva i confiança. Tota experiència és una oportunitat pel nostre creixement. L’avaluació, al final: llavors tindrem la capacitat de donar-hi sentit. El significat que donem a cada pas ens ajuda a viure en plenitud.
  2. Love and loss. Fes allò que estimes i si no ho tens, busca-ho. Quan ho trobis, ho reconeixeràs. Tingues confiança en les teves possibilitats.
  3. Death. Viu la teva vida, no la d’un altre ni la que altres imaginen per a tu. Tingues el coratge de seguir el teu cor, la teva intuició.

Em sembla un magnífic discurs, fet des de l’experiència real i des de la humilitat. I un gran missatge per a uns universitaris a punt de llicenciar-se. Com a via d’expressió personal, aquest blog i podcast són també eines per anar connectant els punts.

Si m’hi voleu acompanyar… Som-hi!

2 comentarios a Autor

  1. gràcies Toni per recordar-nos el discurs de Steve Jobs. El significat que donem a cada pas ens ajuda a viure en plenitud. La qüestió està en trobar el significat i el sentit que dona a la nostra vida.
    Escoltar el cor sense els sorolls del cap és sempre una tasca de refinament de l’oïda intern. I seguir-lo implica arriscar-se. Sense risc no hi ha canvi possible.
    un dia petarem la xerrada, pot ser a Palafrugell, pot ser a Barcelona. una abraçada, Miriam

    • Miriam, costa molt abstreure’s del soroll, ambiental i mental. I el temor, sempre, de si ens escoltem bé on ens enganyem… Hi ha etapes, però suposo que un mateix és qui s’ha de buscar el camí per escoltar l’interior. M’agradarà fer-la petar una bona estona. Una abraçada i fins aviat.

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos necesarios están marcados *

Puedes usar las siguientes etiquetas y atributos HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>