Category Archives: Periodisme

L’EGM

L’Associació per a la Investigació dels Mitjans de Comunicació (AIMC) ha fet públiques aquesta setmana les dades de l’Estudi General de Mitjans (EGM) corresponents a la primera onada del 2007 (pdf). I un cop més, siguin quines siguin les xifres, tots guanyen, si fem cas de com els mitjans ens venen els resultats. Ho comenta amb encert el periodista Santi Nolla en un article a la secció Diàleg de l’AVUI. Sempre he pensat que l’EGM radiofònic val més agafar-lo amb una certa prudència, tot i que pugui apuntar tendències. Per exemple, aquestes de Catalunya Ràdio que destaca El Periódico, des de la seva perspectiva. D’una banda hi ha un problema d’univers i d’especificitat del mercat radiofònic català. I de l’altre, el condicionant que aquesta és l’eina que necessiten els comercials. En definitiva, cal un punt d’escepticisme. Ho corroboren dos estudis que en va fer el col.lectiu Contrastant ja fa temps: un és del 2001 i l’altre, del 2006. La realitat estudiada ha canviat, però els resultats de l’anàlisi no han perdut vigència.

Connectant els punts (podcast) 03

Tercer episodi del podcast. És una conversa amb en Saül Gordillo, periodista, blocaire i director de l’Agència Catalana de Notícies (ACN). Podeu descarregar-vos directament l’mp3 o escoltar-lo en el reproductor d’aquesta entrada.

Que vagi de gust.

 

 

 

 

Adéu Ona Catalana

Ona Catalana ja forma part de la història de la ràdio del nostre país. Avui l’han enterrada definitivament, amb la presentació del projecte que la substitueix: ONA fm, amb l’acotació “esport & diversió” (cal posar-hi “&”? per què no una senzilla “i”?). Aquest és el destí que el grup PRISA ha donat als retalls que quedaven d’Ona Catalana. A partir de dilluns, diada de Sant Jordi, serà una oferta radiofònica que combinarà esport i entreteniment, dirigida a un públic d’entre 25 i 44 anys, segons ha explicat el seu director, Josep M. Girona. I serà “100% en català”. És curiós que hagin d’insistir-hi tant; potser perquè no ha passat el mateix amb altres antigues freqüències d’Ona Catalana? Del nou projecte, ja tindrem temps de parlar-ne i d’escoltar-lo. Avui només volia dir adéu a una aposta per una ràdio de proximitat i de país en la qual vaig viure sis anys apassionants de la meva trajectòria professional. Ah, i recordar que de les més de 20 freqüències que va tenir el grup Ona Catalana-Ona Música, aquesta nova ONA fm en manté 13, algunes de les quals corresponen a emissores històriques com Ràdio Ripoll o Ràdio Pirineus (també hi inclouen la de Ràdio Olot, però ho dubto). La resta, ja fa temps que PRISA les va anar repartint entre les seves emissores en funció de què li interessava a la zona de cobertura corresponent. Llavors va morir també una altra històrica de les comarques gironines, Ràdio Costa Brava.

TV3 a YouTube

Estic enllestint una comunicació sobre el podcasting en els mitjans tradicionals per a la segona edició del congrés de Blogs y periodismo en la Red de la Complutense, previst per al 25 i 26 d’abril. Per això aquests dies tinc el blog una mica aturat. Però no volia deixar passar l’estrena de TV3 a YouTube. Serà interessant comparar què ofereix en aquest canal amb el servei del 3 a la carta.

Antena 3 també es llança a YouTube

Antena 3 s’ha decidit a obrir el seu propi canal a YouTube. La cadena de Planeta s’afegeix a altres mitjans i empreses que ja ofereixen continguts a través d’aquesta plataforma.

Via: ElMundo.es/Navegante

La participació dels usuaris

La incoporació de continguts multimedia és una de les opcions de futur de les edicions digitals de la premsa tradicional. En aquest blog ja hem comentat en altres ocasions com els diaris estan adaptant el podcasting de forma intel.ligent, amb l’avantatge que supos el fet que són formats complementaris. Un altre aspecte cada vegada més important és la interactuació amb l’audiència i la seva participació en el mitjà. Aquests en són alguns exemples, de característiques ben diferents:

  • You Witness News. Servei creat pel portal de notícies Yahoo News i l’agència Reuters on els usuaris són els que ofereixen les seves fotos i vídeos sobre fets d’actualitat dels quals hagin estat testimonis.
  • El lector opina. Secció de LaVanguardia.es dedicada a la participació dels lectors, amb cartes, fotografies, enquestes, debats i etiquetes sobre les recerques fetes a la pàgina.
  • zuKZri-Periodismo Ciudadano. Espai d’ETB on els ciutadans poden enviar continguts, ja sigui text, vídeo o fotografia.
  • Tuclip.com. Portal on Antena 3 ofereix al públic la possibilitat d’enviar vídeos a programes concrets de la seva graella. La particularitat és que la cadena premia amb 100 euros els vídeos seleccionats i amb 600 euros el que sigui considerat el millor de la setmana.
  • Cámara abierta. La(2)Noticias inclou vídeos dels espectadors perquè puguin oferir, segons la cadena, “la seva visió de la realitat”.
  • enlaCe. Espai de la versió digital del diari basc El correo per a la participació dels lectors.

La llista podria ser més llarga, però només volia apuntar alguns exemples de la tendència dels mitjans a incorporar la participació de l’audiència. En tots els casos hi ha una feina de selecció per part dels responsables del mitjà, prèvia a la publicació d’aquests continguts. Però malgrat això, és un pas que genera interrogants sobre la qualitat de l’oferta, sobre el valor d’aquesta participació o sobre la tasca del periodista. En parlarem a classe i us explicaré els resultats els pròxims dies.

Sobre La Vanguardia digital

Seguint l’exemple dels grans diaris nord-americans, els rotatius de casa nostra comencen a plantejar-se la necessitat d’unificar les redaccions de l’edició en paper i la digital. Aquesta és la voluntat que expressa el director de La Vanguardia digital, Enric Sierra, en una entrevista que publica avui el portal Comunicació 21. Em sembla una conversa interessant sobretot perquè posa de manifest la realitat dels grans mitjans tradicionals i fins a quin punt els suposa un repte considerable adaptar-se al present d’Internet. Apunto, només, alguns flashos que em semblen destacables de les respostes d’Enric Sierra:

  • Els diaris generalistes estan redissenyant la seva versió digital per necessitat.
  • Ho fan per respondre a la tendència social, però també perquè veuen possible que la inversió publicitària a Internet augmenti considerablement els pròxims anys.
  • “És absurd que un diari com La Vanguardia, amb el seu potencial en la redacció, treballi dos cops”. És a dir, a la llarga caldrà unificar les dues redaccions.
  • “Els professionals col.laboren, tenen clar que el futur va per aquí”.
  • “Perfeccionarem el model mixt que ja existeix” (en relació a la convivència dels continguts de pagament amb altres de gratuïts”.
  • Amb redaccions unificades, es treballaria per torns, com en una ràdio.
  • “Hem afegit elements multimedia que s’incrementaran aquest mateix mes i hem augmentat els continguts propis i la interacció amb l’usuari” (sobre el procés de renovació de LaVanguardia.es).

Aquestes són algunes de les pautes de futur de la versió digital de La Vanguardia. Caldrà veure com van aplicant els canvis, però sembla que Sierra té les idees prou clares sobre com ha d’avançar un dels rotatius més veterans del país i amb una versió online que té pendent l’evolució cap a la Web 2.0.