Category Archives: Personal

#fotoscel

Aquesta és la vista de l’horitzó des del cap de Sant Sebastià de la Guarda, a Palafrugell. L’he triat per afegir-me al meme #fotoscel, iniciat per Trina Milan (@trinamilan) i Josep Ma. Rosell (@batega) a twitter i que ja té desenes d’aportacions, fins i tot un tumblr i un grup a flickr.

Una foto del cel que, a l’horitzó, s’abraça amb el Mediterrani. Mai em canso de mirar-lo. Deu ser cosa de la immensitat de la mar, de l’horitzó com a metàfora, del misteri del cel. No ho sé. Només sé que és un bon lloc. Em dóna calma i m’ajuda a situar-me de nou. Des d’aquí dalt, em sento part del tot. Una petita part de l’existència. I de nit amb lluna plena, et deixa sense paraules. Agafeu el calendari i no us ho perdeu. S’ho val.

Twitter en una emergència

El dilluns 8 de març vaig agafar un tren que sortia de Barcelona a les 14.20h. Estava nevant amb intensitat i vaig pensar que calia marxar abans que la situació empitjorés. Vaig arribar a casa, a Palafrugell, a les 15.00 del dimarts 9, o sigui, gairebé 24 hores després. Aquella nit la vaig passar al pavelló poliesportiu de Sant Celoni, juntament amb unes 600 persones més. Sí, formo part dels viatgers de Renfe que van quedar atrapats com a conseqüència del temporal de neu.

En el meu cas, el tren de Mitja Distància en què viatjava va quedar bloquejat entre dues avaries provocades per la nevada, una a l’altura de Riudellots i l’altra, a Granollers. Va ser una odissea, però també una experiència molt interessant en relació als mitjans socials, i més concretament, twitter. Durant aquelles llargues 24 hores, twitter va ser per a mi una eina fonamental. Com ho va ser per a moltes persones que van informar-se, durant el temporal, a través de twitter i seguint l’etiqueta #neucat, proposada per Miquel Pellicer (@mik1977). Des del tren en què vaig passar moltes hores, twitter va permetre’m informar i rebre informació, mentre que els canals tradicionals no donaven a l’abast. Precisament per la utilitat de twitter i les xarxes socials, aquest temporal serà recordat com la primera nevada 2.0.

Dies després, Vicent Partal va convidar-me a L’internauta, a Catalunya Ràdio, per parlar-ne. Podeu descarregar-vos l’àudio aquí.

Dies després de la nevada 2.0 naixi el portal Rodalies.info, un projecte ideat per Daniel Julià i Anna Fuster, de Pimpampum.net, i Roger Melcior, que consisteix en informació en temps real sobre les incidències a la xarxa de rodalies mitjançant les aportacions dels usuaris a través de twtitter, d’acord amb uns protocols determinats. Un exemple del potencial d’aquesta eina de comunicació i de la capacitat de les persones per trobar nous usos dels mitjans socials.

*** Altres bloguers que en parlen: David Rodríguez, Cristina Aced, Marc Cortés, Saül Gordillo.

Pausa

Sí, una pausa per a aquest blog. Em trobo a la recta final de la tesi i confio a dipositar-la el 20 d’octubre, per poder defensar abans que acabi l’any. Necessito, doncs, totes les hores. Per això deixo el blog en stand-by fins després d’haver dipositat. Tornaré d’aquí a un mes, amb més ganes, idees i projectes. Fins aviat!

Per molts anys, Costa Brava!

La denominació Costa Brava fa avui 100 anys. Un segle des que el poeta i periodista Ferran Agulló va escriure allò de

“Oh, la nostra costa brava, sense parella al món!”

Comença, doncs, el centenari.

Per molts anys!

Connectant: nova etapa

He acabat la transició i estreno finalment una nova etapa del blog i del podcast. Com que no hi he pogut dedicar molt de temps, he tardat força a enllestir els canvis. Primer vaig decidir actualitzar els feeds, que ara tinc a feedburner (tant el del blog com el del podcast). Després vaig decidir canviar el nom, que finalment he donat a tots dos vehicles d’expressió.: Connectant els punts. I el darrer pas, i definitiu, ha sigut el trasllat a un servidor propi i la incorporació d’una nova fesomia, gràcies a l’ajuda imprescindible de l’amic Alberto Betella 😉

Aquesta setmana he tancat el canvi amb un repàs als enllaços i una neteja de les entrades que he importat al nou servidor. Ara és qüestió d’anar-li donant vida. Si em voleu acompanyar, seré molt feliç de compartir-ho.

Som-hi! 🙂

Actualització dels feeds

Estic fent neteja al blog i al podcast, mentre rumio alguns canvis a mig termini. Entres les coses que he pulit, hi ha els feeds corresponents. N’he eliminat els inicials i només mantinc públics els de feedburner:

A banda d’això, també compto amb una nova adreça de correu electrònic, per si us voleu posar en contacte amb mi (també podeu fer-ho a través del formulari que hi ha a la pestanya “contacte”). És info[arroba]tonisellas.cat. Del canvi de nom del podcast en parlaré quan pengi un nou episodi, però ho explico a la pàgina informació.

Gràcies, Lluís.

432603299_81f53eb496.jpg

Senzillament això, gràcies.

(més informació: a La Vanguardia, I i II, i a El Periódico; més fotos, a Flickr)

Cap a Verges

entrada

Ja tinc l’entrada. No vaig aconseguir-ho per al darrer concert, però avui hi ha hagut sort de cara al penúltim (això sí, després de mitja hora de lluita amb el caixer automàtic, que estava col.lapsat). Divendres, doncs, cita a Verges amb en Lluís Llach.

Per edat, no vaig viure en directe aquells temps de l’Olympia o de Barcelona, gener del 76, i el concert del Camp Nou del 85 encara el vaig haver de disfrutar des de casa. Però em considero seguidor d’en Llach. M’hi vaig enganxar de petit, per influència dels meus germans, joves hippies de l’època, i des de llavors he anat fent camí amb els seus treballs. Primer, atret pel compromís nacional del cantautor. Però després, i cada vegada més amb el temps, per la qualitat de la seva obra. Ara és el moment d’acomiadar-nos d’un referent. La jornada, a més, presenta un programa ben interessant. Entre les activitats que acollirà la vila baix empordanesa hi ha l’emissió en directe de El Matí de Catalunya Ràdio, amb Antoni Bassas. Celebro que el programa líder de la ràdio a Catalunya (ara mateix, un producte que considero imprescindible) sigui al lloc oportú en el moment adient.

Som-hi!

Vaig néixer un migdia de març de 1973 a Olot, capital de la Garrotxa, pàtria de volcans, de faràndula i de sants. Ara, però, visc a Palafrugell, al Baix Empordà, terra del suro i les garoines, vila planiana i llar d’alguns dels paratges més fascinants de la Costa Brava. O sigui: un garrotxanès, o empordatxí.

Doctor en Ciències de la Comunicació per la Universitat Internacional de Catalunya, amb la tesi doctoral “La voz de la web 2.0. Análisis del contexto, retos y oportunidades del podcasting en el marco de la comunicación sonora“. Professor de la Facultat de Ciències de la Comunicació de la UIC, amb una docència centrada en la ràdio, en l’estructura de la comunicació i els mitjans socials. En l’àmbit de la gestió universitària, m’encarrego del sistema de control de qualitat de la docència, d’acord amb els paràmetres del Pla Bolonya, i durant quatre anys m’he encarregat de la coordinació de les pràctiques dels alumnes en empreses i mitjans de comunicació. A més, formo part de l’equip que ha desenvolupat el projecte de Grau en Periodisme de la UIC.

Com a periodista he treballat a El Punt, Catalunya Ràdio, Ona Catalana i RAC1. Després d’una dècada d’exercici del periodisme radiofònic, a finals del 2004 vaig desembarcar dels mitjans tradicionals per incorporar-me plenament a la UIC i dedicar-me a l’apassionant tasca de formar futurs professionals del periodisme i la comunicació, així com a investigar noves eines i mitjans nascuts a Internet, especialment en relació a la ràdio.

Per què Connectant els punts? Té a veure amb el discurs que Steve Jobs va fer a la Universitat d’Standford l’any 2005 (vídeo i transcripció). Una intervenció d’uns vint minuts basada en tres eixos, a partir de la seva experiència vital i professional:

  1. Connecting the dots. Perspectiva i confiança. Tota experiència és una oportunitat pel nostre creixement. L’avaluació, al final: llavors tindrem la capacitat de donar-hi sentit. El significat que donem a cada pas ens ajuda a viure en plenitud.
  2. Love and loss. Fes allò que estimes i si no ho tens, busca-ho. Quan ho trobis, ho reconeixeràs. Tingues confiança en les teves possibilitats.
  3. Death. Viu la teva vida, no la d’un altre ni la que altres imaginen per a tu. Tingues el coratge de seguir el teu cor, la teva intuició.

Em sembla un magnífic discurs, fet des de l’experiència real i des de la humilitat. I un gran missatge per a uns universitaris a punt de llicenciar-se. Com a via d’expressió personal, aquest blog i podcast són també eines per anar connectant els punts.

Si m’hi voleu acompanyar… Som-hi!

I si voleu contactar amb mi per correu electrònic, podeu fer-ho a tsellas [at] gmail [dot] com.