Category Archives: Ràdio

Perles radiofòniques: “Clàssica 2.0”

Una de les idees que tinc per a aquesta renovada activitat del blog és la de fer algunes entrades temàtiques, tipus entrega per fascicles. I avui començo les “Perles radiofòniques”. Amb aquesta etiqueta agruparé entrades sobre racons de ràdio que m’agraden o que trobo interessants. La peculiarietat és que el protagonista no serà mai un programa, sinó seccions, microespais, col·laboracions, promos, sintonies… detalls, en definitiva.

La primera perla que us vull recomanar és “Clàssica 2.0“. Com avança el títol, és una secció que combina la música clàssica amb el web 2.0. La fa en Miquel Jarque, amic i ex-company a l’aventura d’Ona Catalana, ja fa uns anys. En Miquel té un paladar fi per a la música i alhora és un apassionat dels widgets i la tecnologia. Ho podeu comprovar a “iCATitzat“, el blog de ciència i tecnologia d’iCat.fm, i també a la secció que amb aquest mateix nom fa al “Cabaret elèctric” que Txell Bonet condueix cada vespre a iCat fm. L’objectiu d’aquesta secció és clar:

La música clàssica no només se sent als auditoris. A internet hi ha tot un món per descobrir: fòrums, blogs, àudios, vídeos. A “Clàssica 2.0” en Miquel Jarque ens acosta les novetats i les aplicacions més pràctiques per treure el màxim rendiment a la xarxa.

He descobert “Clàssica 2.0” ja ben entrada la temporada radiofònica, però ara mateix és un dels espais que més escolto al meu iPod (en format podcast, és clar). M’ha permès descobrir tot un món de continguts musicals a la xarxa: vídeos, pàgines temàtiques, webs de grans orquestres o dels escenaris operístics de referència, espais dedicats als genis i les dives de l’òpera, cursos de música online, blogs especialitzats… En fi, el llistat no s’acaba (només cal una capbussada al web de la secció, per comprovar-ho). Un espai que forma part de “Blog de nit“, el protagonista dels vespres a Catalunya Música, sota la coordinació de Pere Andreu Jariod, i que és un programa que té molt en compte la xarxa: blog, wiki i grup al Facebook.

Els secrets de Guantánamo

Recupero el fil del blog, i em ve de gust fer-ho parlant de ràdio. De periodisme radiofònic, concretament. “Els secrets de Guantánamo” és el nom de la sèrie de reportatges realitzats pel corresponsal de Catalunya Ràdio als Estats Units, Xavier Vilà, sobre el centre de detenció de Guantánamo. Vilà és un dels pocs periodistes que ha aconseguit entrar en aquest complex, i ho ha fet dues setmanes després que el president nord-americà, Barack Obama, en firmés l’ordre de tancament en el termini d’un any.

Catalunya Ràdio ha emès els reportatges aquesta setmana, però es poden recuperar com a podcasts (exemple de les possibilitats que el podcàsting ofereix a la ràdio). Val la pena fer-ho, són molt interessants. De fet, en la mateixa línia dels reportatges que Vilà acostuma a fer com a corresponsal, que em semblen un bon exemple del rol del cronista radiofònic: ser els ulls de l’audiència al lloc dels fets. I habitualment ho fa amb un estil directe, proper, clar. M’agrada com a corresponsal, i m’agradava la seva col·laboració amb Antoni Bassas en la seva darrera temporada, en què aportava la seva visió de la societat nord-americana. Encara ho podeu trobar a l’arxiu de programes de la ràdio nacional de Catalunya (una mirada, per cert, que Jordi Basté ha introduït aquesta temporada a “El Món a RAC1”, amb la secció “L’amic americà“, amb el catedràtic Fernando Rodríguez-Valls des de Los Angeles). La informació, com en aquest cas, continua sent un dels puntals de Catalunya Ràdio.

Bassas a Washington

Antoni Bassas serà el corresponsal de TV3 a Washington a partir de l’any que ve. El seu nou camí professional s’ha fet públic només un parell de mesos després del seu comiat de El Matí de Catalunya Ràdio, que va encapçalar durant 14 ays. Bassas mateix ja va comentar, poc després, que probablement continuaria vinculat a la CCMA. Ho farà com a corresponsal als Estats Units, un repte professional que l’atrau, i que ja havia comentat en entrevistes i també al llibre Què pensa Antoni Bassas. Segons diu,

“aquesta és una oportunitat que sol donar-se a l’inici d’una carrera però, en el meu cas, era un desig professional que havia anat ajornant molt temps. És una bona manera de fer periodisme”.

M’agrada que sigui Antoni Bassas l’encarregat de fer-nos arribar l’actualitat dels Estats Units. A la seva darrera temporada a El Matí ja va mostrar el seu interès per acostar-nos la realitat nord-americana amb la secció Vilà people, amb el corresponsal de Catalunya Ràdio, Xavier Vilà. Ara serà ell qui ho viurà en primera persona. Espero la primera crònica.

La nova temporada de RAC1

Continuista. Crec que aquest és l’adjectiu que defineix l’oferta de RAC1 per a aquesta temporada 2008-09. És lògic, per allò de “quan una cosa funciona, no la toquis”. Només hi ha alguns detalls, com ara la incorporació de nous tertulians a “El Món a Rac1” i als programes esportius, o la segona hora del “Minoria absoluta“.

Aquest espai evoluciona i deixa enrera la fòrmula mixta de la temporada passada: era una mena de Minoria però sense ser el Minoria; ara només en conserva el nom (a efectes de l’EGM) i guanya en personalitat pròpia. Fet, a més, per bona part del que va ser “El rosari de l’aurora” a Ona Catalana: me n’alegro 🙂

Poques novetats, doncs, però amb detalls interessants. RAC1 ha trobat el seu lloc, amb un estil que ha sabut estabilitzar i consolidar. Un model, a més, que ha evolucionat però sense perdre el seu caràcter: va néixer com la ràdio de l’entreteniment, però cada vegada ha anat donant més pes a la informació. Crec, doncs, que el seu èxit rau en la manera com ha sabut connectar amb una determinada franja d’audiència.

Com diu en Jordi Basté en aquesta entrevista (pdf), entrem en la temporada “post-Bassas”, i això la fa especialment interessant. Divendres coneixerem la nova oferta de Catalunya Ràdio.

(Pert cert, que de l’entrevista amb en Basté, em sobta el to contundent amb què aposta pels filtres als blogs. Suposo que es refereix als comentaris als blogs o notícies dels mitjans, com ara “El blog del Món” o l'”Off the RAC“, i no al blog com a eina d’expressió…)

L’EGM de les retransmissions

“La retransmissió d’en Puyal” manté el lideratge indiscutible però “El Barça juga a RAC1” retalla la diferència i és líder entre el públic jove. Aquest és el resum de les dades de l’EGM sobre les retransmissions dels partits del FC Barcelona durant la temporada passada. Són dades interessants. Vegem-ho.

D’entrada, jo sóc perico. Per tant, escolto sobretot les retransmissions de l’Espanyol. Les del Barça, molt menys, però també les conec. Pel que fa a les dades, el lideratge de “La retransmissió d’en Puyal” encara és, ara per ara, inqüestionable. Un de cada dos oients que van escoltar els partits dels blaugrana a la ràdio a Catalunya ho van fer amb en Puyal i l’equip que l’acompanya. És una dada prou contundent.

Ara bé, perd terreny i de forma important. Val a dir que l’estudi no va incorporar alguns partits destacats, però tot i això la reculada és considerable. I a més, bona part de la resta d’audiència va anar a les retransmissions de “El Barça juga a RAC1”, que experimenta una crescuda important.

Les xifres: de 249.000 oients, 128.000 per a les retransmissions de Catalunya Ràdio i 105.000 per a RAC1 (per cert, que és interessant llegir com n’informen les dues emissores; totes tenen raó, en allò que diuen, fet que demostra que l’EGM sempre és “vendible” i que cal agafar-lo amb un cert escepticisme).

Però més enllà de les dades de present, importa també la tendència. I aquí hi ha dos fets evidents:

  1. Les retransmissions de RAC1 guanyen audiència, mentre que les de Catalunya Ràdio en perden.
  2. La qüestió generacional: “El Barça juga a RAC1” és líder entre l’audiència de menys de 45 anys.

Així doncs, què? Bé, em sembla un EGM que defineix força bé l’estat de la ràdio al país: lideratge de Catalunya Ràdio, però cada vegada amb menys marge i més dificultats per mantenir-lo, i ascens sostingut de RAC1, que té guanyat el públic jove. Un tema, aquest de l’edat, que és clau per al futur i que explica algunes de les decisions, canvis i nous programes que Catalunya Ràdio està provant aquests últims anys, amb l’objectiu de renovar una audiència que té una mitjana d’edat elevada.

L’escenari, doncs, és molt interessant. Jo, per la meva banda, continuaré com sempre, alternant emissores. En el cas del futbol, m’agrada escoltar en Puyal a la prèvia del partit i en moments clau. Primer, perquè va més enllà del futbol i sempre sap apropar a l’oient la realitat del país o de la ciutat que visita, així com la història del rival. I també perquè en els instants que podríem considerar històrics o molt importants, continua sent un referent. En canvi, durant o després del partit m’ho passo millor amb l’equip de RAC1. M’agrada la retransmissió coral i el to irònic que hi posen, tot i que a vegades em molesta un excés de “forofisme”. Val a dir, també, que hi tinc més afinitat per edat i perquè a l’equip de la retransmissió hi tinc amics, coneguts i saludats.

Tot això, de les retransmissions del Barça. És clar que en puc fer una anàlisi més freda perquè són això, les del Barça. Si he de parlar de les de l’Espanyol, llavors ja serà pura passió 🙂

L’adéu d’Antoni Bassas

Bé, era una possibilitat des de feia temps i ara és una realitat. Antoni Bassas deixa de dirigir i presentar El Matí de Catalunya Ràdio. Segons va explicar ell mateix en tancar el programa d’ahir, plega per les discrepàncies amb la direcció de l’emissora en relació als canvis que cal introduir la pròxima temporada, tot i reconèixer també la necessitat d’aturar el ritme que suposa.

Em sembla un encert que s’hagi fet públic ara, malgrat que la temporada no es tanca fins a mitjan juliol, perquè d’aquesta manera s’eviten els rumors que acostuma a viure el sector radiofònic en aquestes dates, cada any. Ara, però, vindran les especulacions sobre el perquè. Jo no hi entraré, senzillament perquè no en tinc cap informació i, per tant, perquè fer-ho no seria altra cosa que especular i contribuir a un rum-rum que detesto.

Per tant, em centro en les possibles raons professionals. D’entrada, val a dir que no ha transcendit gran cosa. El comunicat de l’emissora parla de falta d’acord sobre la renovació que cal emprendre en l’espai. Segons l’AVUI, les discrepàncies se centren en l’horari i la durada. Segons El Periódico, també hi hauria debat sobre la renovació de tertulians i col·laboradors. Aquest diari, a més, situa el canvi en el context d’una remodelació més àmplia, que afectaria bona part de la graella actual de Catalunya Ràdio. Caldrà esperar a conèixer les decisions de la direcció de l’emissora, per valorar-ho tot plegat amb més fonament. Però més enllà de lamentar l’adéu d’un professional del nivell i trajectòria d’en Bassas, jo també penso que cal fer alguna cosa.

La ràdio ha d’evolucionar perquè la societat a la qual es dirigeix és molt diferent a la de fa 25 anys, quan va néixer Catalunya Ràdio, i a la de fa 14, quan Bassas va prendre el relleu de Josep Cuní. Canvis, doncs, probablement de format, d’estructura, però també de continguts. El director de l’emissora, Oleguer Sarsanedas, ja en donava algunes pistes en el sisè capítol del podcast Connectant els punts… Quant a l’estructura, potser cal plantejar-nos si el magazín matinal de cinc o sis hores encara és un producte que aguante al pas del temps. En relació al model, cal una ràdio més participativa, horitzontal, permeable, anar cap a una Ràdio 2.0. I pel que fa als continguts, probablement menys pes de la política (especialment, del politiqueig i de l’absurda dinàmica de declaració-contra declaració) i un replantejament de la jerarquia i diversitat temàtica més sintonia amb el segle en què vivim. Confio que l’equip directiu de Catalunya Ràdio l’encerti.

Podcast: Connectant els punts 06

Després de mesos de silenci, torno a publicar un capítol del podcast. Amb algunes novetats, com ara el canvi de nom: el Cabòries digitals deixa pas al nou Connectant els punts. El perquè el trobareu en aquest episodi, però també ho explico de forma resumida a la pàgina informació del blog.

El podcast es troba encara en una fase de transició, com el blog, i tinc alguns canvis al cap que segurament no duré a terme mentre tingui la tesi pel mig. Però mentrestant, aniré publicant algunes converses. La d’aquest sisè episodi és una xerrada amb Oleguer Sarsanedas, director del grup d’emissores de Catalunya Ràdio. És una conversa que vaig gravar fa uns mesos, en el marc del camp de treball de la tesi, però que ara he decidit publicar com podcast, com ja tenia previst, un cop s’ha confirmat la continuïtat de l’equip directiu de Catalunya Ràdio i també com a homenatge al seu 25è aniversari. És una conversa sobre el present i futur de la ràdio, però que en alguns moments va més enllà del mitjà i que té molt present el Web 2.0 i les seves dinàmiques. Que vagi de gust!

Podeu escoltar Connectant els punts 06 en aquest reproductor

 

o desgarregar el capítol aquí.

*** Enllaços relacionats

*** Veu en off

Sílvia Pedret i Marçal Sellas Pedret

*** Música

Chriss Onac: “Flamme and Co”, de l’àlbum Dans la Nuit de mes Délires

Deus: “Drive me crazy”, de l’àlbum Nothing impossible

Música amb llicència Creative Commons, descarregada de Jamendo.com

Puyal al TGV

Escoltar Joaquim M. Puyal és un plaer. D’entrada, per la seva gran capacitat comunicativa, pel seu domini de l’expressió oral i del català. Però també perquè les seves cròniques transcendeixen el terreny esportiu i s’endinsen en el relat social i cultural.

Fa uns dies, amb motiu de l’Atlètic de Madrid-Barça de lliga, Puyal va regalar a l’audiència uns d’aquells moments radiofònics que van directament a la meva fonoteca particular: un relat del seu viatge en TGV, amb candidat presidencial inclòs (podeu buscar-lo a la web de les seves transmissions). Vicent Partal Va parlar-ne al seu bloc (“Quan Puyal fa de Pla“) i ara, l’AVUI ens dóna l’oportunitat de llegir la transcripció del fragment (pp. 38 i 39, en pdf).

Llegeixo el text i m’imagino en Puyal parlant, però no és el mateix. Em falten els sons, els matisos, les inflexions, la prosòdia… Ara bé, la lectura també és enriquidora i ens ofereix moltes possibilitats: aturar-nos en la riquesa del vocabulari, rumiar l’elecció de les paraules, disfrutar amb la descripció de l’escenari, visualitzar els personatges… M’ha sorprès trobar-ho al diari. Tant de bo que no sigui només un episodi puntual i podem tornar a llegir Joaquim M. Puyal. L’espai català de comunicació no va precisament sobrat de figures del seu nivell.

BBC beta

La nova BBC és en Beta. La proposta, a l’estil de Netvibes i altres serveis, permet que l’usuari moduli la pàgina al seu gust. Això és interessant, però encara m’ho sembla més pel fet que sigui tot un transatlàntic com la BBC el que faci aquest pas. Un disseny atractiu però polit, simplicitat, personalització, opcions locals, navegació clara, intuïtiva i interactiva, millora de la recerca… i una referència nostàlgica al passat. Aquests són els eixos que han guiat el canvi, segons explica Richard Titus (Acting Head of User Experience & Design, BBC Future Media & Technologie) en el recomanable BBC Internet Blog.

[via Periodistas 21]