Category Archives: Ràdio

Bosch i Basté

La Vanguardia publica avui un cara a cara entre Xavier Bosch i Jordi Basté, sota el testimoni de Joaquim Roglan (pdf, 243Kb). És la imatge del relleu al capdavant del magazín matinal de RAC1. Quan arribi el setembre, parlarem amb més detall de la nova temporada i de les novetats radiofòniques. Ara només vull deixar l’entrevista en aquesta entrada perquè la llegiu i, si voleu, la comenteu. Conec bé com funcionen els rumors de passadís dins d’una emissora de ràdio i la facilitat amb què s’escampen. Per això mateix no faré cap hipòtesi sobre els motius del canvi; i com que no tinc la versió personal dels protagonistes, em remeto al cara a cara de La Vanguardia.

Radionovel·la a Catalunya Ràdio

A la UIC acabem el trimestre i ens trobem de ple en període d’exàmens. En el meu cas, estic pendent que els alumnes de l’assignatura Aula de Creació Radiofònica entreguin la pràctica final: un episodi de ficció per a la ràdio. M’agrada aquesta assignatura, perquè em permet treballar els gèneres de ficció. Sóc conscient, però, que el meu discurs va contracorrent, perquè critica una oferta radiofònica que depèn massa de l’actualitat informativa, fins i tot quan es fa entreteniment. Per això celebro que Catalunya Ràdio aposti pels dramàtics, aquest estiu. Serà una radionovel·la, 39+1, basada en l’obra homònima de la periodista i escriptora, Sílvia Soler. Com podeu llegir a la nota de premsa oficial de l’emissora (pdf, 1.0Mb), Catalunya Ràdio ja ha emès anteriorment altres adaptacions, però en aquest cas la novetat és que es tracta d’una novel·la actual, una història del segle XXI. Té bona pinta i hi ha bons professionals al darrera. Ara el repte és que, a banda de la trama, el producte sonor també sigui del segle XXI. Si se’n surten, penso que el següent pas hauria de ser crear un dramàtic específic per a la ràdio, que vagi més enllà d’una adaptació. En tot cas, aquest estiu tenim una possibilitat de cita amb un gènere que torna, la radionovel·la. De dilluns a divendres, a dos quarts de dues del migdia.

L’EGM

L’Associació per a la Investigació dels Mitjans de Comunicació (AIMC) ha fet públiques aquesta setmana les dades de l’Estudi General de Mitjans (EGM) corresponents a la primera onada del 2007 (pdf). I un cop més, siguin quines siguin les xifres, tots guanyen, si fem cas de com els mitjans ens venen els resultats. Ho comenta amb encert el periodista Santi Nolla en un article a la secció Diàleg de l’AVUI. Sempre he pensat que l’EGM radiofònic val més agafar-lo amb una certa prudència, tot i que pugui apuntar tendències. Per exemple, aquestes de Catalunya Ràdio que destaca El Periódico, des de la seva perspectiva. D’una banda hi ha un problema d’univers i d’especificitat del mercat radiofònic català. I de l’altre, el condicionant que aquesta és l’eina que necessiten els comercials. En definitiva, cal un punt d’escepticisme. Ho corroboren dos estudis que en va fer el col.lectiu Contrastant ja fa temps: un és del 2001 i l’altre, del 2006. La realitat estudiada ha canviat, però els resultats de l’anàlisi no han perdut vigència.

Adéu Ona Catalana

Ona Catalana ja forma part de la història de la ràdio del nostre país. Avui l’han enterrada definitivament, amb la presentació del projecte que la substitueix: ONA fm, amb l’acotació “esport & diversió” (cal posar-hi “&”? per què no una senzilla “i”?). Aquest és el destí que el grup PRISA ha donat als retalls que quedaven d’Ona Catalana. A partir de dilluns, diada de Sant Jordi, serà una oferta radiofònica que combinarà esport i entreteniment, dirigida a un públic d’entre 25 i 44 anys, segons ha explicat el seu director, Josep M. Girona. I serà “100% en català”. És curiós que hagin d’insistir-hi tant; potser perquè no ha passat el mateix amb altres antigues freqüències d’Ona Catalana? Del nou projecte, ja tindrem temps de parlar-ne i d’escoltar-lo. Avui només volia dir adéu a una aposta per una ràdio de proximitat i de país en la qual vaig viure sis anys apassionants de la meva trajectòria professional. Ah, i recordar que de les més de 20 freqüències que va tenir el grup Ona Catalana-Ona Música, aquesta nova ONA fm en manté 13, algunes de les quals corresponen a emissores històriques com Ràdio Ripoll o Ràdio Pirineus (també hi inclouen la de Ràdio Olot, però ho dubto). La resta, ja fa temps que PRISA les va anar repartint entre les seves emissores en funció de què li interessava a la zona de cobertura corresponent. Llavors va morir també una altra històrica de les comarques gironines, Ràdio Costa Brava.

Llach a El Matí de Catalunya Ràdio

Llach a El Mat� de Catalunya Ràdio

Emocionant. Crec que és la paraula que s’ajusta més a les dues hores de conversa d’en Lluís Llach a El Matí de Catalunya Ràdio. El mateix Antoni Bassas, en acomiadar el programa, ha assegurat que havia estat un dels “més excepcionals” que ha viscut al capdavant d’aquest espai. Hi ha hagut temps per a molts temes, records, emocions i convidats. Personalment, em quedo amb tres impactes: els missatges dels oients, el record a Miquel Martí i Pol i el comiat final amb en Lluís Llach al piano i cantant Tinc un clavell per tu. I de la presència del personatge, aquests detalls: la proximitat amb la gent, la tendresa i la humilitat. També he volgut guardar algunes frases:

– “L’Empordà és el país de què parlaven els grecs i que no tenien”.

– “Em vull donar l’oportunitat de canviar de vida”.

– “El que deixo definitivament és la carrera artística”.

– “Aquest és el meu poble, no només de naixement sinó de voluntat” (parlant de Verges).

– “No he viscut mai per cantar; cantar m’ajudava a viure.

– “Quan s’acaba un concert, s’obren les llums i veus com et mira la gent, això és un acte d’amor immens”.

Aquest vespre seré al penúltim concert. Al migdia, quan tornava cap a casa, tenia la sensació d’estar vivint un moment d’aquells que amb el temps s’incorporen a la memòria col.lectiva d’un país. (Si voleu veure’n més fotos, n’he fet un set a Flickr).

Podcasting vs ràdio

Com ja hem comentat en anteriors anotacions, els mitjans tradicionals s’interessen ben aviat pel podcasting i van incoporant aquesta nova eina a la seva oferta de continguts a Internet. D’entre els media, el podcasting manté una especial relació amb la ràdio, el mitjà que en principi li seria més pròxim (en defintiva, parlen el mateix llenguatge, el de la comunicació sonora). Una relació que a mi m’agrada definir, utilitzant terminologia anglesa, de “wait and see”. Per què? Doncs perquè, d’una banda, el podcasting competeix amb la ràdio per característiques i per continguts. Però d’una altra, suposa una oportunitat per a les empreses radiofòniques per ampliar i millorar la seva oferta.

Fins ara, les emissores de ràdio oferien els seus continguts a la Xarxa per tres vies: en directe, per streaming o per descàrrega manual. El podcasting els permet que el procés sigui automàtic, alhora que facilita una major fragmentació de l’oferta. Per les seves característiques, el podcasting té alguns punts forts davant la ràdio:

– Trenca la dictadura de l’horari i de la graella de programació.
– L’usuari té més autonomia i control en l’audició.
– Facilita la mobilitat.
– Més especialització i, com a conseqüència, generació de nano audiències.
– Possiblitat de formats més experimentals.

Davant d’això, què fan les emissores tradicionals? La majoria es limiten a utilitzar la tecnologia del podcasting per ampliar les opcions de l’oient… perquè escolti allò que ja pot escoltar per les ones. És evident que això millora el producte perquè dóna més autonomia al receptor. Si ens fixem, per exemple, en els podcasts de Catalunya Ràdio, veurem que les possibilitats d’elecció són moltes, de tal manera que l’oient pot triar de forma més detallada allò que li interessa. Quant als continguts, en canvi, no suposa cap novetat. Ara bé, tant en aquest cas com, per exemple, en el de la Cadena SER, les empreses radiofòniques estudien l’opció de generar continguts específics com a podcasts, segons he pogut confirmar en converses amb alguns dels seus responsables. El dia que això sigui una realitat, el binomi ràdio-podcasting farà un salt endavant.

De la relació entre podcasting i ràdio us recomano l’article del professor de la Universitat de Sunderland, Richard Berry, amb un títol ben explícit: Will the iPod Kill the Radio Star? (pdf, 117 kb).

El podcasting i els mitjans tradicionals

Els mitjans tradicionals reaccionen aviat a l’aparició del podcasting, especialment en els països anglosaxons. La via d’entrada és la ràdio. El setembre del 2004, Rob i Dana Greenlee incorporen la sindicació via RSS al seu show radiofònic Web Talk Radio, un programa que s’emet a través d’una desena d’emissores nord-americanes. Unes setmanes després, a l’octubre, altres emissores dels Estats Units comencen a apostar per aquesta via. Tot i això, el primer impuls important que rep el podcasting des dels media el protagonitzen les emissores de les corporacions públiques, com la BBC al Regne Unit, la CBC al Canadà o les emissores associades a la NPR nord-americana, que entre finals del 2004 i la primera meitat del 2005 desenvolupen importants projectes de podcasts.

Dos anys després, ara la majoria de grups mediàtics han inclòs el podcasting com a via de distribució dels seus continguts. Però la capacitat d’aprofitar aquesta nova eina varia molt d’uns mitjans a uns altres. I penso que, curiosament, és la premsa escrita la que ara per ara n’ha sabut treure més profit, perquè, per la seva mateixa naturalesa, ha hagut de buscar continguts nous, ha hagut de crear, per introduir-se en el món dels podcasts. Dedicaré les pròximes entrades d’aquest blog a comentar l’ús del podcasting en els diferents sectors mediàtics.