Category Archives: Social Media

D’audiència a comunitat

Des que l’any 1996 va convertir-se en la primera ràdio convencional de l’estat que emetia en directe a través d’Internet, Catalunya Ràdio ha sigut una de les emissores pioneres a la xarxa. Ara el grup Catalunya Ràdio presenta una àmplia oferta online (que inclou sis canals musicals especialitzats exclusius per a la xarxa) i lidera l’ús del podcàsting entre les cadenes generalistes. Paral·lelament, els seus programes i professionals s’incorporen a nous espais del web social, com ara les xarxes socials. Mentre que el DAB continua estancat, una altra ràdio digital evoluciona i funciona bé: la ràdio per Internet, amb totes les seves variables.

Probablement ja seria hora d’anar deixant l’etiqueta 2.0, que, des d’una mirada tècnica, es refereix bàsicament a serveis basats en bases de dades que permeten una interacció i participació dels usuaris, els quals poden modificar les dades i la manera de presentar-les. Però el fet és la dimensió social d’aquests serveis, l’ecosistema de relacions, continguts i comunitats. D’aquí l’expressió de web social. I la ràdio no n’és aliena, perquè no pot ser-n’hi, aliena. Els mitjans de comunicació tenen molta feina pendent encara per entendre la dinàmica del web social i fer-ne un ús adient. Hi ha molts estudis i articles que així ho corroboren. Però en aquesta entrada vull centrar-me en un cas concret, d’èxit: el programa L’ofici de viure de Catalunya Ràdio.

L’ofici de viure és un programa sobre psicologia i creixement personal. Amb la col·laboració de més de mig centenar d’especialistes, pretén oferir informació i idees per viure millor el dia a dia, per al benestar emocional, a partir, però, del rigor periodístic i la professionalitat dels convidats. És una de les apostes singulars i d’èxit dels darrers anys a Catalunya Ràdio, en un context en que l’emissora pública ha anat en retrocés. Quan va debutar en antena, el 2007, era una aposta estratègica arriscada. El seu horari, de 20.00 a 21.00h, suposava trencar amb un esquema fix basat en la suma d’un informatiu a les set de la tarda i un esportiu a les vuit. Va sortir bé. Des de la temporada passada s’emet dissabte i diumenge, a la una del migdia, i en aquests anys s’ha consolidat com un referent en el seu àmbit.

Des d’un punt de vista radiofònic, L’ofici de viure destaca per dos fets. D’una banda, el seu lideratge en l’escolta sota demanda. El programa té una audiència en antena que es mou entre els 30.000 i els 40.000 oients. Però és l’espai de tot el grup Catalunya Ràdio més demanat a Internet: unes 400.000 peticions al mes (entre audicions de ràdio a la carta i podcasts servits). Pels responsables de l’emissora, aquestes xifres posen de manifest la fidelització de l’audiència.

D’altra banda, L’ofici de viure ha aconseguit també un altre èxit, de caire qualitatiu: que l’audiència vagi més enllà i esdevingui una comunitat. Això es tradueix en l’associació Amics de L’ofici de viure, creada a partir del programa per iniciativa exclusiva dels oients. Es defineixen com una associació sense ànim de lucre, formada per oients de l’espai que presenta Gaspar Hernández, i que té per objectiu difondre recursos i tècniques que permeten augmentar el benestar de les persones forma holística. I ho fan a través de trobades, cursos, club de lectura, tallers, excursions…

En relació al web social, l’interès d’aquest cas rau en el fet que Facebook ha sigut un factor clau per a l’evolució d’aquesta audiència fins a fer un pas més enllà del programa de ràdio, però a partir d’ell. De fet, la pàgina de L’ofici de viure a Facebook és ara mateix el canal fonamental per a la participació dels oients. Cada setmana, l’equip de l’espai radiofònic obre el debat amb dues preguntes relacionades amb els continguts dels següents programes, i hi va afegit una desena de comentaris al llarg de la setmana. Els usuaris hi participen amb els seves respostes, però també amb suggeriments de possibles continguts o informació sobre activitats externes. Aquest intercanvi té continuïtat en la pàgina de l’associació a la mateixa xarxa social. L’ofici de viure, a més, compta amb un blog, un perfil a Twitter (bàsicament, informatiu), i un canal a Spotify.

En definitiva, ens trobem davant d’un cas radiofònic interessant. No estem parlant d’un programa majoritari, com podria ser El matí de Catalunya Ràdio o El món a RAC1, per exemple. Tot el contrari. Però precisament per això és considerat un cas d’èxit. El lideratge en l’àudio sota demanda i l’actitud proactiva de l’audiència, que va més enllà de l’espai radiofònic a partir del rol de catalitzador del programa, són dues tendències que cal tenir en compte de cara  a l’evolució del mitjà ràdio. Al cap i a la fi, com la resta de mitjans tradicionals, la ràdio també intenta intuir per on passa el seu futur. Però d’això ja en parlarem un altre dia.

 

 

 

 

 

Una bojeria molt lúcida

En diuen “El bazar de los locos”, però a mi em sembla una bogeria molt lúcida. Un basar, sí, però d’idees i reflexions a l’entorn del fenomen twitter. He tingut el plaer de participar-hi amb un article explico i analitzo una experiència personal: la utilitat de twitter en una situació d’emergència, ja apuntada en aquesta entrada del blog després de la nevada de març. En aquest basar, els bojos lúcids han sigut els coordinadors del projecte, @FrancescLlorens i @eraser. I caram amb la bogeria!

Algunes dades: 90 autors, 213 subscriptors, 902 seguidors a twitter, 870 comentaris, gairebé 85.500 visites. Un projecte d’open book amb llicència creative commons i que a principis de 2011 es traduirà també en un llibre en paper. Articles sobre educació, social media, empresa, coneixement, art, comunicació i identitat digital. Feu-hi un cop d’ull, seguir que hi trobeu idees i persones ben interessants.

#premisblocs: Una reflexió des de dins

Un any més, una altra edició dels Premis Blocs Catalunya. Des de divendres he anat llegint piulades i algunes entrades en diversos blogs, crítics amb els resultats, especialment per la victòria de “La primera esmena” d’Antoni Bassas, a la categoria de blogs de política, i d”Espai Internet” a tecnologia, pel fet que són blogs de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA). Bona part de les crítiques se centren en la presència de blogs de la Corpo, ja siguin vinculats a TV3, a Catalunya Ràdio o al 3cat24, pel greuge que suposen amb els bloguers amateurs.

He llegit entrades molt bones, reflexives, completes i constructives. Com a  membre de STIC.CAT, i donat que havia d’anar comentant a molts blogs diferents, he optat per escriure aquesta entrada. Com a comentari en un blog, seria massa extens. Disculpeu que hàgiu hagut de venir fins aquí. Recullo tot seguit algunes reflexions interessants que he anat llegint: Jaume Albaigès, Janquim, Miquel Duran, Tomàs Manzanares, Adrià Fontcuberta, Jordi Serra i David Rodríguez (com jo, membre de STIC).

Vull dir també que aquesta és la meva opinió personal. Amb els companys de STIC en parlem i en els propers dies expressarem la visió de l’associació com  a tal. Som-hi, doncs.

Faig la reflexió seguint un ordre processal. És a dir, segons les diverses fases dels premis.

1) Sistema de votació

Aquesta és una de les principals dificultats. En aquesta tercera edició vam optar per un sistema de vots per IP. És menys restrictiu que altres, i això permetia implicar en la votació moltes persones més enllà de la blogosfera mateixa: familiars, amics, alumnes… Un electorat potencial ampli per difondre més la blogosfera. El problema és que ha donat peu a pràctiques irregulars. Jo, personalment, no m’ho esperava. Parlo de la competitivitat que ha portat molts participants a intentar saltar-se el control de l’IP per sumar més vots. El sistema, però, ens donava altres paràmetres i ens permetia detectar aquests usos fraudulents. Tot i això, l’experiència ens demostra que haurem d’optar per un altre mètode.

Caldrà analitzar altres propostes, com les dels premios bitácoras o els premios 20blogs. Opcions serien, per exemple, limitar-ho als inscrits al web dels premis (no ho veig, és massa restrictiu i obliga a inscriure’s), controlar-ho a partir del correu electrònic (no evita que una mateixa persona obri molts comptes de correu per votar-se) o amb el DNI electrònic (problema: poca gent podria votar, però per contra podriem contribuir a fomentar l’adopció d’aquestes eines). No tinc clar quin és el millor, però sí que veig necessari canviar el sistema d’enguany.

Més enllà del mètode, em pregunto com aconseguir que una votació popular, com és la primera fase dels Premis Blocs, reconegui la qualitat més que la quantitat…

2) Les categories

Hem de posar un límit numèric i crec que 10 categories és prou correcte. Cada any fem canvis, per intentar adaptar-nos a l’evolució que veiem a la blogosfera. Per aquesta raó les novetats d’aquesta tercera edició eren les categories d’Esports i de Gastronomia, que han funcionat prou bé. Dit això, la dificultat rau a trobar una categorització prou àmplia i diversa, és a dir, que les categories siguin genèriques. Només hi ha una excepció, que és la categoria de Literatura, perquè la patrocina el premi Lletra de la UOC. Hi ha molts bloguers que tenen dubtes a l’hora d’inscriure’s en una categoria o una altra. I els organitzadors sovint també dubtem. En tot cas, penso que les categories d’aquesta tercera edició eren prou adients. Això sí, sempre tinc la sensació que la categoria de blocs personals acaba sent un calaix de sastre de difícil concreció. M’agradaria, però, tenir altres visions sobre aquest punt. Divendres, per exemple, en parlava amb l’Eduard Muntaner i en Jaume Albaigès, que comentàven la possibilitat d’una categoria específica sobre el teixit associatiu, dispers ara en categories diverses. Hi donarem voltes.

3) Els blogs “professionals”

Aquest ha sigut el focus de la polèmica en aquesta tercera edició. Val a dir que no ens hi haviem trobat abans perquè no s’havien inscrits blogs com ara els de la CCMA. Després de llegir piulades a twitter i entrades i comentaris a blogs, hi veig quatre possibilitats:

  • Convivència blogs “professionals” amb amateurs. Aquí, d’entrada, jo aposto per una altra terminologia, perquè crec que hi ha bloguers , diguem-ne, no professionals que fan una tasca d’un nivell excel·lent. Per tant, proposo blogs d’estructura professional (o institucional) envers a blogs independents. Faig servir conscientment el terme estructura perquè crec que és la clau. Aquest any, aquests dos tipus de blogs han conviscut en diverses categories. Per què? Doncs perquè els hem classificat segons el contingut. La desproporció de recursos amb què uns i altres tiren endavant el seu blog ens portarà, segurament, a revisar aquest criteri. Però em pregunto si separar-los no és contribuir a mantenir l’estatu quo, les diferències. La xarxa i el món 2.0 ha reduït aquesta distància, ha permès trencar amb un model vertical per portar a un escenari horitzontal i menys jeràrquic. No farem un pas enrera tornant a establir diferències?
  • Ubicar tots els blogs d’estructura professional a la categoria de blogs corporatius. Aquesta és una opció que proposen força bloguers i piuladors. És una possibilitat, però hi tinc dos dubtes. Primer, que no tots són corporatius. O bé potser és que hem de  redefinir què entenem per blog corporatiu. Però, per exemple, el blog d’en Bassas, malgrat el suport institucional que pugui tenir, jo el veig com la finestra per a les reflexions i testimoni personal del periodista en l’escenari en què desenvolupa la seva feina. És la veu de TV3 i de la Corpo o és la veu d’en Bassas? En aquest segon cas, és corporatiu? Segon dubte: si posem tots els blogs “professionals ” a la categoria de corporatiu, no és un greuge comparatiu per a la resta de blogs corporatius?
  • No permetre la participació de blogs “professionals”. Per exemple, dir que no als blogs de la Corpo. Per cert, n’hi havia força més, a banda dels dos esmentats. Gairebé una desena. I la resta no han pas guanyat, malgrat tota la força institucional que tenien al darrera.  O sigui, que els blogs independents, en convivència amb blogs “professionals”, poden guanyar, i de fet han guanyat… Al marge d’això, els podem rebutjar. És una opció, sí. Però és positiu? No ho tinc clar. Evitariem resultats i crítiques com els d’aquest any. Però llavors no serien uns premis blocs oberts a tothom. I no estic segur que això sigui gaire positiu. Més aviat penso que acceptar aquest tipus de blogs a concurs és una manera de fomentar que mitjans, institucions, empreses… s’apropin als ciutadans, a la blogosfera i més enllà d’aquesta. Amb això vull dir que prefereixo que un Bassas, per exemple, faci un blog i dialogui (ho podria fer molt més, és evident) amb els ciutadans que no pas que no ho faci. Acceptar-los dins els Premis Blocs Catalunya crec que pot ser una manera de fomentar aquest pas de sectors com els mitjans o la política cap a un canal, els blogs, que els permet explorar una nova relació amb la ciutadania.
  • Dit tot això, potser la solució podria ser una categoria del tipus “Blocs d’estructura professional (o institicional, ja trobariem la terminologia més adient…). Aquí hi podriem ubicar tot aquest tipus de blogs. La pregunta següent seria, però, aquesta: Què entenem per un blog d’estructura professional? És a dir, on posem el límit?

4) El veredicte final

El jurat és sobirà. De la votació popular en surten els 10 finalistes de cada categoria. El jurat decideix segons els criteris de disseny, estructura, continguts, periodicitat d’actualització i interactivitat amb els lectors. Crec que la presència del jurat és positiva, perquè en principi ha de donar peu a una anàlisi acurada dels blogs finalistes i evita que la votació popular ho decideixi tot. És a dir, és una manera d’intentar aprofundir en la qualitat més enllà de la quantitat. Vist tot el procés, però, penso que tenim dos reptes: aconseguir millorar tot el procés de votació i trobar la manera que la decisió final estigui en mans d’especialistes en cada àmbit. Potser un jurat diferent per cada categoria, però no sé si seria viable. En qualsevol cas, també aquí hem de rumiar-hi a fons.

5) Epíleg

En fi, són només reflexions personals a partir de tot el que he anat llegint. Com a membre de STIC.CAT, vull insitir una vegada més que tota crítica i aportació constructiva ens ajudarà, i molt. Personalment, ho veig com una oportunitat i un repte. Però vull tancar aquest post amb una altra visió. Crec sincerament que les tres edicions dels Premis Blocs Catalunya, amb les seves virtuds i defectes, han tingut un efecte molt positiu: la difusió i el coneixement de centenars de blogs interessants en català. A la blogosfera catalana hi ha moltes persones que tenen molt a dir i que poden dir-ho gràcies al blog. Per mi és una satisfacció personal ajudar a que tinguin una finestra a través de la qual bloguers i lectors es coneixen i es redescobreixen, primer a la xarxa i sovint, després, personalment. Jo cada any he fet troballes realment fascinants. Continuarem treballant-hi.

http://janquim.blogspot.com/2010/10/mataro-per-primera-vegada-i-per-raons.html

Primera #twittervista als candidats a president

Logo de la twittervista

http://twittervistic.com/

Em fa il·lusió parlar d’un nou projecte de l’Associació STIC.CAT, de la qual tinc el goig de formar part. Es tracta de la 1a #twittervista de la història als candidats a la presidència de la Generalitat.Penso que és un pas important. Un experiment que, n’estem convençuts, pot ser molt útil per apropar els ciutadans als líders polítics, per reduir barreres, per millorar, en definitiva, la dinàmica democràtica del país. Un nou projecte de STIC.CAT amb voluntat de servei. Aquesta és la notícia que hem publiat al web de STIC amb els detalls del projecte:

L’Associació STIC.CAT, impulsora dels Premis Blocs Catalunya, organitzarà el proper mes de setembre la primera twittervista electoral entre tots els candidats a la presidència de la Generalitat de Catalunya.

Twitter és una plataforma social en la qual les persones es comuniquen a través de “tweets” -“piulades” en català- d’un màxim de 140 caràcters. Els candidats participants comptaran amb un nick propi, o identificador, a través del qual contestaran obertament i de forma directa les preguntes que els internautes els faran arribar.

La primera twittervista de la història política catalana tindrà una hora de durada i STIC.CAT (www.stic.cat) s’ajudarà d’un aplicatiu online (www.twittervistic.com). Aquest aplicatiu ha estat desenvolupat especificament per l’esdeveniment amb col·laboració amb l’empresa Shotools (www.shotools.com), dedicada al desenvolupament d’aplicacions socials. També, en l’apartat de col·laboracions, la consultora Conzentra (www.conzentra.com) ha aportat el know how estratègic del mitjà twitter.

L’associació STIC.CAT i els partits han pactat cinc grans blocs temàtics, sobre els que els usuaris podran adreçar les seves preguntes als caps de llista, que seran: Polítiques Socials, Democràcia i Participació, Economia i Crisi, Identitat i Nació, i temes Generals.

STIC.CAT vol manifestar explícitament l’agraïment als partits polítics amb representació parlamentària que, des d’un primer moment, van decidir apostar i participar en aquesta primera twittervista. “Catalunya és un país capdavanter en molts aspectes, i un d’ells és la nostra presència a Internet i les xarxes socials” .

3a edició dels Premis Blocs Catalunya

Des de l’associació STIC.CAT ja hem posat en marxa la 3a edició dels Premis Blocs Catalunya. El proper 26 d’abril s’obre el període d’inscripcions, que s’allargarà fins al 14 de juny. Les votacions es podran fer des del 17 de juny fins al 6 de setembre.

L’acte de lliurament se celebrarà aquest any a Mataró, el dia 1 d’octubre. Com ja hem convertit en tradició, els Premis Blocs són itinerants. Vam començar a Girona i la segona edició la vam fer a Vic, ciutats on vam sentir-nos molt ben acollits. Aquest any, l’interès de Mataró i l’oportunitat de coincidir amb la posada en marxa del Tecnocampus ens han portat a la capital del Maresme. L’acte de lliurament dels premis es farà el dia 1 d’octubre.

És una gran satisfacció tornar a posar en marxa la maquinària dels Premis,  que s’han  consolidat  com la gran festa dels blocs en català. Una oportunitat per mostrar i conèixer la diversitat i qualitat dels blocs escrits en llengua catalana, que alhora són un símptoma de la bona salut que el català té a la xarxa. I al final del procés, el moment de celebrar-ho amb una diada que en les dues edicions anteriors ens ha fet vibrar, i molt.

Aquest any, però, fem un pas més. Coincidint amb el procés dels premis, la gent de STIC.CAT realitzarem un estudi en profundidat sobre el perfil del blocaire en català. Mitjantçant una enquesta i les dades recollides en les tres edicions dels Premis Blocs pretenem oferir una radiografia de la blocosfera en català. Aquest estudi, però, no és un objectiu en sí mateix, sinó que pretenem que sigui unllegat per a la sociertat catalana i una eina útil per a les institucions, per exemple, per endegar polítiques públiques vinculades amb les TIC. El treball de camp el durem a terme en paral·lel al procés dels premis, i esperem presentar les conclusions durant el darrer trimestre de l’any.

Així doncs, ja ho sabeu: STIC.CAT i els III Premis Blocs Catalunya us esperem. Som-hi! 😉

Twitter en una emergència

El dilluns 8 de març vaig agafar un tren que sortia de Barcelona a les 14.20h. Estava nevant amb intensitat i vaig pensar que calia marxar abans que la situació empitjorés. Vaig arribar a casa, a Palafrugell, a les 15.00 del dimarts 9, o sigui, gairebé 24 hores després. Aquella nit la vaig passar al pavelló poliesportiu de Sant Celoni, juntament amb unes 600 persones més. Sí, formo part dels viatgers de Renfe que van quedar atrapats com a conseqüència del temporal de neu.

En el meu cas, el tren de Mitja Distància en què viatjava va quedar bloquejat entre dues avaries provocades per la nevada, una a l’altura de Riudellots i l’altra, a Granollers. Va ser una odissea, però també una experiència molt interessant en relació als mitjans socials, i més concretament, twitter. Durant aquelles llargues 24 hores, twitter va ser per a mi una eina fonamental. Com ho va ser per a moltes persones que van informar-se, durant el temporal, a través de twitter i seguint l’etiqueta #neucat, proposada per Miquel Pellicer (@mik1977). Des del tren en què vaig passar moltes hores, twitter va permetre’m informar i rebre informació, mentre que els canals tradicionals no donaven a l’abast. Precisament per la utilitat de twitter i les xarxes socials, aquest temporal serà recordat com la primera nevada 2.0.

Dies després, Vicent Partal va convidar-me a L’internauta, a Catalunya Ràdio, per parlar-ne. Podeu descarregar-vos l’àudio aquí.

Dies després de la nevada 2.0 naixi el portal Rodalies.info, un projecte ideat per Daniel Julià i Anna Fuster, de Pimpampum.net, i Roger Melcior, que consisteix en informació en temps real sobre les incidències a la xarxa de rodalies mitjançant les aportacions dels usuaris a través de twtitter, d’acord amb uns protocols determinats. Un exemple del potencial d’aquesta eina de comunicació i de la capacitat de les persones per trobar nous usos dels mitjans socials.

*** Altres bloguers que en parlen: David Rodríguez, Cristina Aced, Marc Cortés, Saül Gordillo.

I Campanya Solidària STIC.CAT

solidaritat

Són temps de crisi, i cal buscar noves estratègies davant de problemes ja coneguts. Amb aquesta idea, STIC.CAT obre aquest dimarts 10 la seva I Campanya Solidària, un projecte que a la gent de STIC ens fa molta il·lusió. Consisteix en una recollida de fons, mitjançant aportacions voluntàries, destinats a la Fundació Banc dels Aliments, una entitat que treballa en la lluita contra la fam en el nostre entorn. S’allargarà fins el 10 de desembre, quan es tancarà amb un acte a l’Hotel Porta Marina de Barcelona, que comptarà amb la participació d’Àlex Rovira.

Amb aquesta iniciativa, STIC.CAT aposta pel vessant més social de les TIC, amb la convicció que les tecnologies són eines que poden tenir un paper en la millora de la vida de les persones. De fet, aquesta és una de les dimensions de l’associació. Estic convençut que aquesta campanya es beneficiarà de les sinergies que es produeixen en l’àmbit del web 2.0 i de les xarxes socials. Perquè darrera les eines tècniques, hi ha les persones. Blogs, podcasts, wikis, twitter, facebook… en definitiva, són només un instrument. Revolucionari, si ho voleu, però mitjans que no s’acaben en ells mateixos sinó que permeten a les persones relacionar-se, intercanviar coneixement i evolucionar junts. Aquest és el sentit, també, d’una campanya solidària 2.o com la de STIC.CAT. Ens hi voleu acompanyar?

2a edició dels Premis Blocs Catalunya

Avui mateix s’ha obert el període d’inscripcions per a la segona edició dels Premis Blocs Catalunya, que organitza l’associació STIC.CAT. Superada la incertesa de la primera vegada, i amb el bon record que ens va deixar la primera edició celebrada a Girona, els premis viatgen aquest any cap a Vic, d’acord amb la idea d’STIC de fer-los itinerants . La capital d’Osona acollirà l’acte de lliurement el 2 d’octubre. A la web dels premis hi trobareu les bases per participar-hi i la fitxa per inscriure el vostre blog a concurs.

Estic convençut que aquesta segona edició tindrà encara més èxit que la primera. Però sobretot estic molt content per formar part d’STIC.CAT i per tenir l’oportunitat de participar en iniciatives com aquesta, que crec necessàries i oportunes. És un goig tornar a compartir l’aventura amb els companys d’STIC i poder comprovar, a l’octubre, la vitalitat de la comunitat catalana a la xarxa.

Tesi en xarxa

Sí, ja la tinc online. Des d’avui, la meva tesi doctoral sobre el podcàsting es pot consultar a la base de dades de Tesis Doctorals en Xarxa (TDX). Celebro posar-la a disposició de tothom que hi tingui interès.