#fotoscel

Aquesta és la vista de l’horitzó des del cap de Sant Sebastià de la Guarda, a Palafrugell. L’he triat per afegir-me al meme #fotoscel, iniciat per Trina Milan (@trinamilan) i Josep Ma. Rosell (@batega) a twitter i que ja té desenes d’aportacions, fins i tot un tumblr i un grup a flickr.

Una foto del cel que, a l’horitzó, s’abraça amb el Mediterrani. Mai em canso de mirar-lo. Deu ser cosa de la immensitat de la mar, de l’horitzó com a metàfora, del misteri del cel. No ho sé. Només sé que és un bon lloc. Em dóna calma i m’ajuda a situar-me de nou. Des d’aquí dalt, em sento part del tot. Una petita part de l’existència. I de nit amb lluna plena, et deixa sense paraules. Agafeu el calendari i no us ho perdeu. S’ho val.

Som-hi!

Vaig néixer un migdia de març de 1973 a Olot, capital de la Garrotxa, pàtria de volcans, de faràndula i de sants. Ara, però, visc a Palafrugell, al Baix Empordà, terra del suro i les garoines, vila planiana i llar d’alguns dels paratges més fascinants de la Costa Brava. O sigui: un garrotxanès, o empordatxí.

Doctor en Ciències de la Comunicació per la Universitat Internacional de Catalunya, amb la tesi doctoral “La voz de la web 2.0. Análisis del contexto, retos y oportunidades del podcasting en el marco de la comunicación sonora“. Professor de la Facultat de Ciències de la Comunicació de la UIC, amb una docència centrada en la ràdio, en l’estructura de la comunicació i els mitjans socials. En l’àmbit de la gestió universitària, m’encarrego del sistema de control de qualitat de la docència, d’acord amb els paràmetres del Pla Bolonya, i durant quatre anys m’he encarregat de la coordinació de les pràctiques dels alumnes en empreses i mitjans de comunicació. A més, formo part de l’equip que ha desenvolupat el projecte de Grau en Periodisme de la UIC.

Com a periodista he treballat a El Punt, Catalunya Ràdio, Ona Catalana i RAC1. Després d’una dècada d’exercici del periodisme radiofònic, a finals del 2004 vaig desembarcar dels mitjans tradicionals per incorporar-me plenament a la UIC i dedicar-me a l’apassionant tasca de formar futurs professionals del periodisme i la comunicació, així com a investigar noves eines i mitjans nascuts a Internet, especialment en relació a la ràdio.

Per què Connectant els punts? Té a veure amb el discurs que Steve Jobs va fer a la Universitat d’Standford l’any 2005 (vídeo i transcripció). Una intervenció d’uns vint minuts basada en tres eixos, a partir de la seva experiència vital i professional:

  1. Connecting the dots. Perspectiva i confiança. Tota experiència és una oportunitat pel nostre creixement. L’avaluació, al final: llavors tindrem la capacitat de donar-hi sentit. El significat que donem a cada pas ens ajuda a viure en plenitud.
  2. Love and loss. Fes allò que estimes i si no ho tens, busca-ho. Quan ho trobis, ho reconeixeràs. Tingues confiança en les teves possibilitats.
  3. Death. Viu la teva vida, no la d’un altre ni la que altres imaginen per a tu. Tingues el coratge de seguir el teu cor, la teva intuició.

Em sembla un magnífic discurs, fet des de l’experiència real i des de la humilitat. I un gran missatge per a uns universitaris a punt de llicenciar-se. Com a via d’expressió personal, aquest blog i podcast són també eines per anar connectant els punts.

Si m’hi voleu acompanyar… Som-hi!

I si voleu contactar amb mi per correu electrònic, podeu fer-ho a tsellas [at] gmail [dot] com.