Llach a El Matí de Catalunya Ràdio

Llach a El Mat� de Catalunya Ràdio

Emocionant. Crec que és la paraula que s’ajusta més a les dues hores de conversa d’en Lluís Llach a El Matí de Catalunya Ràdio. El mateix Antoni Bassas, en acomiadar el programa, ha assegurat que havia estat un dels “més excepcionals” que ha viscut al capdavant d’aquest espai. Hi ha hagut temps per a molts temes, records, emocions i convidats. Personalment, em quedo amb tres impactes: els missatges dels oients, el record a Miquel Martí i Pol i el comiat final amb en Lluís Llach al piano i cantant Tinc un clavell per tu. I de la presència del personatge, aquests detalls: la proximitat amb la gent, la tendresa i la humilitat. També he volgut guardar algunes frases:

- “L’Empordà és el país de què parlaven els grecs i que no tenien”.

- “Em vull donar l’oportunitat de canviar de vida”.

- “El que deixo definitivament és la carrera artística”.

- “Aquest és el meu poble, no només de naixement sinó de voluntat” (parlant de Verges).

- “No he viscut mai per cantar; cantar m’ajudava a viure.

- “Quan s’acaba un concert, s’obren les llums i veus com et mira la gent, això és un acte d’amor immens”.

Aquest vespre seré al penúltim concert. Al migdia, quan tornava cap a casa, tenia la sensació d’estar vivint un moment d’aquells que amb el temps s’incorporen a la memòria col.lectiva d’un país. (Si voleu veure’n més fotos, n’he fet un set a Flickr).

Cap a Verges

entrada

Ja tinc l’entrada. No vaig aconseguir-ho per al darrer concert, però avui hi ha hagut sort de cara al penúltim (això sí, després de mitja hora de lluita amb el caixer automàtic, que estava col.lapsat). Divendres, doncs, cita a Verges amb en Lluís Llach.

Per edat, no vaig viure en directe aquells temps de l’Olympia o de Barcelona, gener del 76, i el concert del Camp Nou del 85 encara el vaig haver de disfrutar des de casa. Però em considero seguidor d’en Llach. M’hi vaig enganxar de petit, per influència dels meus germans, joves hippies de l’època, i des de llavors he anat fent camí amb els seus treballs. Primer, atret pel compromís nacional del cantautor. Però després, i cada vegada més amb el temps, per la qualitat de la seva obra. Ara és el moment d’acomiadar-nos d’un referent. La jornada, a més, presenta un programa ben interessant. Entre les activitats que acollirà la vila baix empordanesa hi ha l’emissió en directe de El Matí de Catalunya Ràdio, amb Antoni Bassas. Celebro que el programa líder de la ràdio a Catalunya (ara mateix, un producte que considero imprescindible) sigui al lloc oportú en el moment adient.

Alternatives a la indústria musical

El programa Sputnik, del 33, va oferir dijous un interessant reportatge sobre la situació del món musical a casa nostra, especialment en la seva vessant industrial. El veurem dimarts a la sessió de Nous Formats Digitals. Tracta de la situació del mercat musical i de les dificultats i alternatives amb què es troben els grups que volen fer camí en el món de la música. El report contraposa la visió de dues generacions a l’entorn de diferents aspectes de la indústria de la música, com el management, la promoció, les sales, el productor o la discogràfica. I al llarg del programa sobrevola la idea que Internet s’ha convertit en la via que permet a molts grups i artistes fer unes primeres passes que són complicades dins dels circuits del mercat.

Fa uns dies vaig llegir a Vilaweb un parell de notícies que apuntaven escenaris de futur per a la indústria musical. D’una banda, l’acord entre l’associació Tercera Via i Edicions Singulars per distribuir música lliure. De l’altra, una informació que assenyalava les dues grans tendències del mercat musical a Internet, que podem resumir en l’elecció entre la distribució amb llicències de tipus copyleft (en el cas dels segells independents) o, per contra, amb tecnologies DRM, com és el cas de les grans discogràfiques. D’entrada, la primera opció sembla una aposta més coherent amb el present, on cada vegada hi ha més públic potencial que no compra, sinó que “es baixa” aquella música que li interessa. És clar que els grans grups tenen encara molt poder, però les discogràfiques independents suposen un 30% del mercat (segons els seus propis càlculs) i saben treure profit de la Web 2.0, perquè la veuen com una aliada i no com un perill per al seu negoci. És una contraposició de models que caldrà seguir amb atenció. Segur que donarà per a molt.

Recursos: música lliure

Poc a poc anem posant en marxa els podcasts dels alumnes de segon de Comunicació Audiovisual de la UIC, dins l’assignatura Nous Formats Digitals. Un dels temes que més interés està generant en el grup és el dels recursos musicals que poden utilitzar en els seus episodis. Ja en farem algun post més endavant, però de moment us deixo una llista amb algunes de les fonts de música lliure més conegudes. El següent pas és explorar-les.

I si voleu més recursos, els trobareu a l’apartat de música per a podcasts de Podcastellano.