2a edició dels Premis Blocs Catalunya

Avui mateix s’ha obert el període d’inscripcions per a la segona edició dels Premis Blocs Catalunya, que organitza l’associació STIC.CAT. Superada la incertesa de la primera vegada, i amb el bon record que ens va deixar la primera edició celebrada a Girona, els premis viatgen aquest any cap a Vic, d’acord amb la idea d’STIC de fer-los itinerants . La capital d’Osona acollirà l’acte de lliurement el 2 d’octubre. A la web dels premis hi trobareu les bases per participar-hi i la fitxa per inscriure el vostre blog a concurs.

Estic convençut que aquesta segona edició tindrà encara més èxit que la primera. Però sobretot estic molt content per formar part d’STIC.CAT i per tenir l’oportunitat de participar en iniciatives com aquesta, que crec necessàries i oportunes. És un goig tornar a compartir l’aventura amb els companys d’STIC i poder comprovar, a l’octubre, la vitalitat de la comunitat catalana a la xarxa.

Perles radiofòniques: “Clàssica 2.0″

Una de les idees que tinc per a aquesta renovada activitat del blog és la de fer algunes entrades temàtiques, tipus entrega per fascicles. I avui començo les “Perles radiofòniques”. Amb aquesta etiqueta agruparé entrades sobre racons de ràdio que m’agraden o que trobo interessants. La peculiarietat és que el protagonista no serà mai un programa, sinó seccions, microespais, col·laboracions, promos, sintonies… detalls, en definitiva.

La primera perla que us vull recomanar és “Clàssica 2.0“. Com avança el títol, és una secció que combina la música clàssica amb el web 2.0. La fa en Miquel Jarque, amic i ex-company a l’aventura d’Ona Catalana, ja fa uns anys. En Miquel té un paladar fi per a la música i alhora és un apassionat dels widgets i la tecnologia. Ho podeu comprovar a “iCATitzat“, el blog de ciència i tecnologia d’iCat.fm, i també a la secció que amb aquest mateix nom fa al “Cabaret elèctric” que Txell Bonet condueix cada vespre a iCat fm. L’objectiu d’aquesta secció és clar:

La música clàssica no només se sent als auditoris. A internet hi ha tot un món per descobrir: fòrums, blogs, àudios, vídeos. A “Clàssica 2.0″ en Miquel Jarque ens acosta les novetats i les aplicacions més pràctiques per treure el màxim rendiment a la xarxa.

He descobert “Clàssica 2.0″ ja ben entrada la temporada radiofònica, però ara mateix és un dels espais que més escolto al meu iPod (en format podcast, és clar). M’ha permès descobrir tot un món de continguts musicals a la xarxa: vídeos, pàgines temàtiques, webs de grans orquestres o dels escenaris operístics de referència, espais dedicats als genis i les dives de l’òpera, cursos de música online, blogs especialitzats… En fi, el llistat no s’acaba (només cal una capbussada al web de la secció, per comprovar-ho). Un espai que forma part de “Blog de nit“, el protagonista dels vespres a Catalunya Música, sota la coordinació de Pere Andreu Jariod, i que és un programa que té molt en compte la xarxa: blog, wiki i grup al Facebook.

A qui pertany la informació dels meus contactes a Facebook?

Aquest és l’interrogant que ara mateix està generant un intens debat a la xarxa, sobretot en alguns destacats blocs nord-americans. Tot comença amb la decisió dels administradors de Facebook d’eliminar el compte del popular blocaire Robert Scoble, així com les seves dades. El motiu és que Scoble havia aconseguit “arrencar” informació dels seus contactes de Facebook, violant d’aquesta manera les condicions del servei. La qüestió és: qui té dret, i a què té dret, en relació a aquestes dades? Des d’una altra perspectiva, aquest cas es torna la incertesa sobre la informació personal que anem deixant a la xarxa.

Actualització (03/01/2008): Facebook accepta el retorn de Scoble. Els administradors li han enviat un correu electrònic amb l’explicació pertinent. Un cop Scoble s’ha compromès a no tornar a extreure les dades, li han reobert el compte. De tota manera, més enllà d’aquesta solució, el cas ha posat de manifest la necessària reflexió sobre Facebook i altres serveis similars.

Web 2.0 a la UIC

A partir de demà i durant cinc dies coordino a la UIC un curs intern per a fomentar l’ús de les TIC entre el personal docent i investigador. L’objectiu bàsic és explicar les possibilitats que la web 2.0 ofereix a la tasca docent i a la recerca, però també confio de poder despertar l’interès per a aquest escenari entre els companys de la universitat. La primera sessió servirà per introduir el present de la web. Després, amb la col.laboració d’en Francesc Balagué, anirem treballant eines concretes: marcadors socials, blogs, wikies, podcasts i vlogs. Aquests són alguns recursos i enllaços que faré servir durant la primera jornada:

Si vols proposar-me més eines, temes o material adient per a aquest curs, t’ho agrairé.

Web 2.0?

Web 2.0 és ara mateix un dels termes més presents a la blocosfera, en particular, i a la Xarxa, en general. De fet, no només això, sinó que constantment ens arriben altres paraules que incorporen la mateixa etiqueta 2.0. Però de què estem parlant? El concepte té el seu origen en una tempesta d’idees entre la gent d’O’Reilly Media i MediaLive International per preparar una conferència, a mitjans de l’any 2004. La principal referència bibliogràfica és l’article de Tim O’Reilly titulat What is Web 2.0. Design Patterns and Business Models for the Next Generation of Software (el portal de la Societat de la Informació, de Telefónica, n’ofereix una versió en castellà). Des de la seva aparició, el terme s’ha anat popularitzant i ara mateix és omnipresent. Això no vol dir, no obstant, que no hi hagi veus crítiques o, com a mínim, escèptiques a l’entorn d’aquesta idea. Entre elles, em sembla interessant l’article de Carlos Scolari i Hugo Pardo Kuklinski, autors del blog Digitalismo i professors de la Facultat d’Empresa i Comunicació de la Universitat de Vic, on condueixen el Grup de Recerca d’Interaccions Digitals. Un text que convida a reflexionar sobre la facilitat amb què s’escampen nous termes relacionats amb Internet i que sovint serveixen per tornar a nomenar realitats ja conegudes.

The Machine is Us/ing Us

Aquest és el títol d’un fantàstic vídeo de Michael Wesch, professor d’Antropologia Cultural a la Kansas State University. El joc que planteja en el títol és imaginatiu i significatiu alhora: la màquina som nosaltres / la màquina ens utilitza. En poc més de quatre minuts, resumeix de forma dinàmica l’evolució de text i web fins arribar a l’anomenada Web 2.0. Aquest és, precisament, el tema d’aquesta setmana a l’assignatura de Nous Formats Digitals. Us el deixo aquí mateix, val la pena dedicar-hi aquests minuts.

[youtube=http://www.youtube.com/watch?v=6gmP4nk0EOE]

Via: ganyet.com